L’Associació Cultural Amics de Vinaròs dirigeix aquest document a la consideració del Magnífic Ajuntament de la Ciutat, com a proposta per a un possible catàleg de béns immobles d’interès cultural. Parteix dels criteris que s’exposen a continuació.
L’urbanisme i l’arquitectura de cada ciutat és el resultat d’un procés històric. Aquest urbanisme i aquesta arquitectura li donen a la població les seves pròpies senyes d’identitat. Però no només són fruit d’un cúmul d’anys i de segles, són també el resultat d’unes peculiaritats, una societat, una economia i una història única. Per aquesta raó són mostra de la idiosincràsia d’un poble a la qual estan íntimament lligades. D’altra banda la qualitat artística que s’hi ha donat a alguns edificis n’augmenta el valor. És per això que hi ha edificis d’algunes poblacions que s’han de protegir, ja sigui pel seu caràcter històric, per representar una època, uns fets, una economia, o com una mostra de l’interès artístic; sempre amb l’objectiu que cada ciutat conservi les peculiaritats que els seus avantpassats els hi han deixat, i així, poder transmetre-les als seus descendents.
Des de les Cartes d’Atenes (1931-1933), la Carta de Venècia (1964) fins la Declaració d’Amsterdam (1975) els urbanistes s’han plantejat la necessitat de recuperar i conservar el patrimoni artístic i històric de les ciutats, de la mateixa manera que l’article 46 de la Constitució Espanyola de 1978 compromet els poders públics a garantir la conservació del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que hi formen part. Aquest compromís queda reafirmat amb les lleis posteriors, estatals i autonòmiques, com la Llei de patrimoni històric espanyol de 1985 i la Llei de patrimoni cultural valencià de 1998.
No hi ha dubte que cada edifici s’ha de tractar d’una manera diferent en el moment d’atorgar-li una categoria històrica o artística. És per aquesta raó que en aquesta proposta de catàleg es reflexiona sobre diferents tipus de protecció: