|
|
| UNA
VEZ MÁS, CONFIAN CON NOSOTROS |
| |
La semana pasada Sebastián Rosselló
hizo donación a la Asociación Cultural Amics de Vinaròs
de una caja original de principios de siglo XX, donde se encontraban
7 placas de bromuro de plata que se utilizaban en aquel momento
para hacer fotografías. La gran sorpresa fue cuando estas
placas descubrieron imágenes del Vinaròs de entre
1903 y 1905.
La intención de la Asociación es realizar una exposición
próximamente, |para que todos podamos disfrutar de estas
fotos que son una ventana para entrever nuestro pasado. Agradecemos
a Sebastián Rosselló esta donación. |
|
| Visita
al Molí Noguera de Vinaròs a cargo de Santiago Roig,
el 21 de septiembre de 2008 |
| |
| |
|
| Propuestas
presentadas al Ayuntamiento: |
- a) Sobre el Poblado Iberico
- b) Sobre el Archivo Municipal
- c) Sobre la solicitud y destino del 1% de interes cultural
- d) Sobre el Moli de Noguera
|
|
| Mapa
de Somaten de 1924 |
|
Donacion de Dña. Pilar Tapia-Ruano.
Pueden imprimirse ejemplares a petición a la Asociación.
|
|
|
Un croquis desconocido de Vinaroz datado en 1924 |
|
| La asociación cultural Amics de Vinaròs,
ha rebut un croquis de gran valor històric i cartogràfic.
Es tracta d’un planol del què no teniem cap referència,
datat en 1924, baix el títul “Croquis
de Vinaroz”.
De 750 x 600mm. Se caracteriza por estar firmado
por Obdulio Balanza, junto con un sello en el
que está inscrito “Somatén armado de la 6
región – partido de Vinaròz”, bajo el
lema: ” paz, paz y buena libertad”.
Esta joya de nuestra cartografía local, nos muestra en
su lado izquierdo superior diversos topónimos urbanos i
todos aquellos puntos de releváncia castrense que su autor
creyó adecuado señalar.
El Socio David Mora ha realizado un estudio del mismo que por
su extensión y detalle se publicará en el próximo
número de nuestro Boletín Fonoll. Está depositado
en el Local Social i pueden hacerse copias los socios que lo deseen.
|
|
|
"Sersia” per a la pesca del llagosti de 1980
Donada a l’Associació per JUAN MANUEL BOIX VIZCARRO |
|
| Donada a l’Associació per JUAN
MANUEL BOIX VIZCARRO. |
|
|
CRECE EL FONDO DE AMICS DE VINAROS,
CRECE LOS FONDOS DE TODOS LOS VINAROSSENCS |
Donación Billetes |
Antonio Rodriguez |
| Esta semana queremos agradecer
al matrimonio Maruja Fernández Sanz y Manolo Mundo
Lluch la donación que han hecho a Amics de Vinaròs
de nuevo billetes emitidos por el Banco de España dentro
la primera mitad del siglo XX.
Se trata de los siguientes:
- dos billetes de 50 pts con la imagen de Velázquez
de 15 de agosto de 1928
- un billete de 50 pts con la imagen de E. Rosales de 25 de abril
de 1931
- dos billetes de 50 pts con la imagen de Santiago Ramón
y Cajal de 22 de julio de 1935
- dos billetes de 100 pts con la imagen de Gonzalo Fernández
de Córdoba de 25 deabril de 1931
- y dos billetes de 1.000 pts con la imagen de Carl Y REX y V
IMP
También queremos dar las gracias a Antonio Rodríguez
por haber cedido una de sus obras a esta Asociación en
agradecimiento por su exposición a la sede social. Se trata
de una obra hecha con material reciclado –hierro-, que en
este caso sirve para fijar los libros.
|
|
|
|
Se amplía
el fondo de Amics de Vinaròs |
El matrimonio vinarocense Carlos
Palomo Redondo y Rosa Emilia Alegre, han
hecho donación a la Asociación Cultural Amics de Vinaròs
de dos piezas, para ampliar los fondos de la entidad.
Un flautín del siglo XIX propiedad de
D. Julio Segura. Se trata de un flautín de campaña
que conserva incluso su funda original en piel. El flautín
tiene una inscripción, “PROSPER”, que hace referencia
a un compositor de música para flauta, también del
siglo XIX. Es una pieza importante porque no es habitual que lleguen
hasta nosotros instrumentos con esta antigüedad.
Y un calvario de marfil, de formato pequeño,
cortado de una pieza, que representa Cristo crucificado con la Virgen
y Sant Joan a sus pies. Está guardado dentro de otra pieza
que representa una capilla, y que permito cerrar el conjunto.. |
|
El segon debat en paral·lel
organitzat per l’associació Amics de Vinaròs
–el primer tenia com a punt central el port de Vinaròs–
reunia entorn de la taula d’intervencions el senador del PP
Juan José Ortiz; l’alcalde de Morella
i diputat autonòmic, Ximo Puig; el catedràtic
per la Universitat de Postdam i doctor honoris causa de l’UJI,
Pedro Barceló; l’advocat i historiador
Sebastián Albiol, i el professor de la Universitat
de València i historiador Miquel A. Baila,
en un col·loqui conduït pel president de l’associació
cultural, José Luis Pascual, que va oferir
brillants intervencions amb torns oberts a la participació
dels assistents que van fructificar en interessants propostes. Com
manifestava José Luis Pascual “la possibilitat de comunicar-nos
és progrés en majúscula i si a Vinaròs
se li limita la comunicació per mar, si no ens faciliten
la comunicació amb Aragó, els nostres fills, probablement,
tindran menys possibilitats de treball i de supervivència,
i les nostres expectatives de futur cada vegada seran pitjors”.
Pascual feia referència a la publicació d’Història
de Vinaròs de Borrás Jarque l’any 1979 per part
de l’associació, “fem referència a Borrás
Jarque perquè en el capítol 35 diu alguna cosa que
avui continuem dient. Deia Borràs Jarque l’any 1928,
i diem nosaltres l’any 2007: se seguix demanant la carretera
de Saragossa. Ho deia ell, ho diem nosaltres, i a vore si acabem
de dir-ho”. Un projecte per una carretera demanada des de
1608, any en què comencen els tràmits per aconseguir
una via de comunicació directa amb els veïns d’Aragó.
El catedràtic Barceló obria el col·loqui Vinaròs,
sortida natural d’Aragó, que reivindicava la importància
vital de la N-232 Vinaròs-Vitòria –i que va
contenir inevitables connexions amb el tema paral·lel del
port de Vinaròs. Barceló centrava les seues paraules
en el marc de les rutes naturals, la demografia i els sistemes de
comunicació, “bases imprescindibles per al desenvolupament
econòmic i social d’una societat”. Barceló
efectuava unes pinzellades descriptives de les nostres comarques,
“en les quals tenim poca demografia, relativament pocs recursos
naturals i vies de comunicació deficients que es remeten
a l’època dels romans”, unes circumstàncies
transportables a les vies de comunicació marítimes.
Barceló incidia en l’absoluta dependència de
l’economia de Vinaròs en factors externs a l’hora
de formular projectes de futur i efectuava una anàlisi autocrítica
“en l’auge econòmic de Vinaròs, els vinarossencs
en formen part de manera perifèrica, són bàsicament
forasters, capital estranger que ve a crear fàbriques, indústria,
però se’n genera poc, som deficitaris en idees i en
gestió, en formació i en capacitat empresarial, sense
embuts, i això ho hem de tindre present”. Barceló
advocava per realitzar projectes de més envergadura, ubicats
en els interessos de la nostra ciutat, “la construcció
d’un sistema de comunicacions hauria de ser la prolongació
del port a l’interior. Tot això encaixaria en un pla
global que podria tindre possibilitats de futur. Vinaròs
hauria de ser impensable sense unes vies de comunicació que
ens lliguessen a Aragó, els nostres parents històrics”.
Les paraules de Barceló donaven pas a la interessant intervenció
de Sebastián Albiol que feia un repàs a la història
contemporània basada en sis punts de comunicacions emmarcats
en els últims quaranta anys. Albiol, durant la seua exposició,
obria un temps per a la crítica, “tenim una N-340 saturada
i una AP-7 amb una sorprenent pròrroga a partir de l’any
2002, després de trenta anys d’autopista de pagament,
per mi és un escandol en una Espanya plena d’autopistes
gratuïtes”. L’advocat i historiador destacava la
repercussió de diversos projectes, també ferroviaris,
que no havien tirat endavant i amb els quals l’epicentre econòmic
hagués pogut confluir a la nostra localitat, com el projecte
de l’autopista Saragossa-Tarragona “quan l’any
82 o 83 es parlava seriosament de fer un port a Vinaròs d’exportació
de vehicles de la General Motors... evidentment això no s’ha
fet, i actualment pel port de Tarragona s’estan exportant
120.000 tones en vehicles”. Albiol responsabilitzava del truncament
dels diversos projectes a les successives pressions centralistes
de Castelló i a la conseqüent deixadesa de les comarques
del nord.
Miquel A. Baila, per la seua part, emmarcava les seues paraules
en la presentació de sis documents “aragonesos excepte
l’últim, que és valencià, que constaten
que l’impuls i l’interés per aquesta qüestió
va partir d’Aragó, que va ser l’interessat a
connectar-se amb Vinaròs”. Els documents impresos daten
de l’últim quart del segle xvii. Baila, de la lectura
dels documents, deduïa que Vinaròs “va tindre
un paper passiu sense capacitat de decisió, ja que estava
sota els designis de València”. Baila ironitzava apuntant
que en aquell temps no es va poder organitzar cap plataforma ni
cap “Salvem...”, remuntant-se a l’any 1677 per
reconstruir la història de voluntats comunicatives entre
les dos regions.
El senador popular Juan José Ortiz també advocava
per la connexió entre Vinaròs i Aragó, “és
fonamental disposar d’unes bones vies de comunicació
si volem potenciar el turisme. Una vegada la nostra comarca tinga
l’aeroport, serà molt més competitiva i aquesta
instal·lació hauria d’estar molt ben comunicada
amb totes les vies de comunicació per fer una ràpida
distribució dels passatgers als seus llocs de destí.
Això ajudaria a prolongar la temporada turística”.
Ortiz incidia en el fet de “ser capaços de defendre
els nostres legítims interessos perquè ja s’estan
alçant veus que la N-232 tinga sortida a la ciutat de Reus”,
carretera que, segons el senador popular, “està condicionada
pel tram intermedi conegut com port de Querol. Ortiz reiterava el
suport del grup parlamentari popular a qualsevol iniciativa que
apostés per, una vegada resolt l’eliminació
del port de Querol, “escometre la segona fase del desdoblament
d’aquest via, en la condició indispensable que la seua
sortida siga sempre per Vinaròs”.
Per la seua part, Ximo Puig afirmava que “si hagués
existit un sistema més descentralitzat a Espanya estic segur
que aquest projecte s’hauria dut a terme. La Història
és la clau del que ens ha passat, el nord de la Comunitat
Valenciana i el sud de Catalunya són un forat negre en el
conjunt de les comunicacions que ens afecta negativament”.
Puig reivindicava la necessitat del nostre territori de sortir d’una
crisi històrica, “les infraestructures no tenen ideologia,
però els que les decidixen sí”. L’alcalde
de Morella i diputat autonòmic afirmava que la “carretera
232 és víctima de no haver-se prioritzat enfront “d’altres
sortides de Querol al mar”, i instava també a efectuar
una anàlisi autocrítica “ja que fa molts anys
que haguéssem hagut de ser molt més bel·ligerants
en aquesta qüestió”. Puig recordava que els aragonesos
havien manifestat la seua voluntat que la sortida de la A-68 es
realitzés per Vinaròs, “la N-232 forma part
no sols de les nostres reivindicacions, sinó del nostre sentiment”.
Puig tancava un col·loqui que va agrupar al Club Nàutic
molts membres del consistori, i diverses personalitats i representants
de la vida social i cultural vinarossenca, que, com ja succeïa
durant el primer, apassionant i enrequidor col·loqui”,
en paraules de Pascual, van omplir les instal·lacions del
Club Nàutic i que fructificava en la idea de formar una plataforma
ciutadana, un consorci municipal apolític, que unís
esforços per reactivar la ciutat de Vinaròs en diferents
àmbits. |
| ^
SUBIR |
El passat dia 31 d’agost
als salons del Club nautic de Vinaròs
l’Associació va reunir a un important nombre de
persones que volien saber alguna cosa més sobre el port,
el seu passat i el seu futur.
Per això va parlar el catedràtic de la Universitat
de Postdam i doctor Honoris causa per la Universitat Jaume
I Pedro Barceló. Va fer una xarrada sobre el
que va significar el mar en l’antiguetat. Altre participant
va ser el professor de geografia de la Universitat de València
Miquel A. Baila Palllarés que va fer
un recorregut per diferents estadistiques que parlen per si
soles de la importància del port de Vinaròs. Sobre
el moviment del port al s. XIX va anar la xarrada de Sebastian
Albiol molt amena per les seues fotografies. L’industrial
Juan Blanchadell va exposar el projecte de
remodelació del port. Finalment el senador del PSPV per
la provincia de Castelló Juan Bta. Cardona
va explicar què es pot fer politicament en este tema.
|
L'Associació Cultural Amics
de Vinaròs, va efectuar la tradicional excursió
estival als Ports, en esta ocasió CINCTORRES;
PORTELL I LA CUBA. L'excursió a part del que
suposa la grata convivència del viatge, va ser més
interessant si és possible per l'assistència d'experts
coneixedors dels llocs a visitar, així Arturo
Oliver va dissertar sobre els magnífics retaules
Medievals de Cinctorres exposats en el seu Ajuntament, i ens
va guiar en el Museu de Dinosaures i a la fàbrica de
faixes tradicionals que en s. XIX ja es venien a Espanya i nord
d'Àfrica.
Mossén Marcos Gascó va ser un
resplendit cicerone de l'Església de Sant Pere a Cinctorres;
Mossén Emilio Vinaixa, com no podia
ser menys, per ser el seu poble natiu, en l'Església
de l'Assumpció de Portell, edificada sobre el castell
medieval del que encara aprofita la torre com a campanar i l'ermita
de L' Esperança; sent Paco Adell el nostre guia en el
Museu de l'Espart de La Cuba.
No cal ni dir-ho que tant l'esmorzar en el Faixero,
com el menjar en El Cantón Rural en La Cuba,
on vam saludar Monsenyor Alfonso Milian, Bisbe
de Barbastre-Monsó, van ser excel·lents i l'amabilitat
dels restauradors, extraordinària.
Els assistents que en esta ocasió van superar el nombre
d'edicions anteriors ja es plantegen una excursió hivernal
|
|
