CAMPANTA D'EXCAVACIÓ 2020

La campanya d'excavacions promoguda pel Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló i l'Ajuntament de Vinaròs en el jaciment del Puig de la Misericòrdia del present any, té com a objectiu deixar per finalitzada l'excavació dels nivells del segle VI a. C. de l'edifici fortificat. Amb això es traurà a la  llum l'espectacular complex constructiu, quedant els nivells del segle VII a. C. per a pròximes campanyes.

Els treballs de camp es duran a terme del 6 al 25 del mes de juliol en el qual participen 3 arqueòlegs 7 peons i estudiants voluntaris del grau d'Història i Arqueologia provinents de les universitats Jaume I de Castelló, Universitat de València, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Universitat de Sevilla.

1a setmana

Els treballs d'aquesta setmana s'han centrat en l'excavació dels recintes 31000 i 32000, tots dos afectats per la fonamentació de la creu. El primer recinte presentava un farciment de pedres, terra i material constructiu procedent de l'ensulsiada de l'edifici, en aquest nivell es va localitzar una llar que en el seu moment va estar situat en la planta superior de l'edifici, així com restes humanes de nounat. Per davall d'aquest nivell d'ensulsiada es localitza un nivell format per terra amb abundants cendres i d'on provenen la major part de les troballes ceràmiques, restes de molins i de fauna, així com les restes d'una fíbula de bronze. El  recinte presenta com a sòl d'ocupació la roca natural del terreny regulada amb terra i calç.
Quant al recinte 32000 presenta un desenvolupament estratigràfic semblant, així com del material trobat, no obstant això sobre la roca s'han localitzat molt destruïts per la construcció de l'edifici, les restes de l'ocupació del segle VII a. C.
Els nivells del segle VI a. C. resulten pobres quant a troballes ja que l'assentament va ser abandonat i amortitzat de manera pacífica, per la qual cosa es va procedir a buidar-lo de contingut, tot el contrari del que va passar en l'etapa anterior el final de la qual va ser violent i per tant els materials van quedar en el seu lloc.

2a setmana

S'ha procedit a l'excavació d'un gran espai, recinte 25000, l'excavació del qual s'havia iniciat en la campanya de l'any passat. Aquest espai possiblement obert a manera de pati en gran part de la seua extensió, presenta una escala d'accés a la planta superior de l'edifici. S'ha localitzat el sòl que està realitzat amb terra batuda, endurida pel seu ús, sobre ell hi ha una gran llar.  El recinte té  accés directe des de l'entrada de l'edifici, al contrari que la resta dels recintes, l'accés dels quals es realitza a través d'un corredor que els comunica i que també s'inicia en la part de la porta de l'edifici. 

Tot això pertany a l'ocupació del segle VI a. C.
Quant als materials, tal com s'ha indicat en les troballes de la setmana anterior són més aviat escassos i molt deteriorats.

3a setmana

En l'última setmana de treball s'ha finalitzat l'excavació dels recintes 25000, 31000 i 32000.  En el primer d'ells s'ha excavat fins al sòl d'ocupació del segle VI a. C., on s'ha localitzat un gran forn i l'accés al recinte al costat de l'escala. El sòl està realitzat de terra piconada per l'ús. Queda el dubte si aquest espai va tindre coberta o va ser un espai obert i tan sols cobert per un xicotet porxo que podria estar denunciat per la base d'una columna.

En pròximes campanyes es procedirà a alçar el sòl i continuar l'excavació en nivells que podrien correspondre al segle VII a. C., encara que segons sembla, ja que en alguns punts del recinte aflora la roca, la potència d'aquests nivells no serà molt gran.

En el recinte 31000 s'ha acabat d'excavar els nivells anteriors al segle VI a. C. que queden reflectits en trossos de murs i paviments, tot molt deteriorat per les ocupacions posteriors, destacant la roca natural que es troba molt polida pel fet que en el seu moment va servir com a sòl de circulació.  En aquest recinte s'ha deixat una columna estratigràfica on queda reflectida l'evolució de l'assentament des del segle XX d. C. al VII a. C.

Després de l'excavació d'aquests tres recintes s'ha traslladat els treballs a la zona perifèrica sud, per on se suposa s'accedia a l'edifici. En aquesta zona que en principi semblava que tenia tan sols nivells d'ensulsiada i farcit, s'han localitzat restes de parets i unes bases circulars pertanyents a una cronologia incerta de la Cultura Ibèrica. S'espera poder datar aquestes estructures amb major precisió en pròximes campanyes.

També s'han localitzat bancals de cultiu medievals, un d'ells podria correspondre a un moment andalusí final, segles XII-XIII. Aquesta zona al costat dels nivells del Ferro Antic, segle VII a. C., dels recintes 25000 i 15000, seran l'objectiu de treball per a les dues pròximes campanyes d'excavació.

Els materials recuperats presenten la mateixa tònica que les setmanes anteriors, fragments de ceràmica molt destrossada pertanyents al Ferro Antic, a la Cultura Ibèrica i a ceràmica fenícia i de vernís negre romà quant a les importacions. Destaquem el troballes d'un penjoll de pedra polida i l'abundant presència de fragments de molins.