Associació Cultural Amics de Vinaròs
Associació Cultural Amics de Vinaròs

memòria de resultats

2020

Des del dia 6 fins al 24 de juliol s'ha dut a terme la ja tradicional campanya d'excavació en el jaciment arqueològic del Puig de la Misericòrdia, que tenia com a objectiu acabar d'excavar els nivells del segle VI a. C. corresponents a l'edifici fortificat, traient a la llum totes les estructures arquitectòniques interiors d'aquest.
Per a això es va plantejar excavar tres recintes, dos d'ells afectats per la fonamentació de la creu en una xicoteta part, i l'altre corresponia al que s'havia identificat com el de major superfície. En els dos primers es va identificar tot el nivell d'ensulsiada entre el qual es trobaven les llars que en el seu temps van estar situats en la primera planta. Per davall del nivell de paviment corresponent al moment cultural de l'Ibèric Antic es van testificar altres nivells molt destruïts d'etapes històriques anteriors, concretament del Ferro Antic i a l'espera de l'estudi dels materials per a la seua confirmació, també del Bronze Final. Aquests dues fases es trobaven sobre la roca natural del cim del pujol. Tots dos recintes pertanyien a una mateixa unitat arquitectònica ja que es trobaven comunicats entre si per una porta. Al seu torn tots dos estaven comunicats inicialment amb una altra estada que va ser excavada en la campanya anterior, no obstant això, la porta amb la qual es comunicaven en un moment determinat es tapie redistribuint l'accés a les diferents estades.


Aprofitant el bloc de formigó de la fonamentació de la creu s'ha deixat un tall estratigràfic on en una ullada veiem 2700 anys de la història del lloc, ja que es poden apreciar les restes de la creu de 1964, els de la creu del 1913, nivells i parets del segle II a. C., els nivells del segle VI a. C. i els del segle VII a. C. damunt de la roca.


La tercera estada excavada és la de major superfície de tot l'edifici, possiblement va ser un espai obert amb un porxo, tal com podria denunciar una base de columna. Aquest espai que presenta un sòl de terra endurida per l'ús tenia un forn del qual es desconeix la seua funció, si era per a productes domèstics o per a una producció artesanal, no s'han trobat indicis que puguen indicar el seu ús. També presenta al costat de la porta d'accés una escala que donaria pas a les estades de la planta superior i possiblement a les boques de dues sitges si es confirma aquest ús per a dues estades que no presenten accés per les seues parets perifèriques.


S'ha procedit també a excavar una zona del corredor que connecta diferents estades, en ella s'ha localitzat un sòl del segle VI a. C. i restes d'un enllosat i de parets del segle VII a. C. Entre les troballes d'aquesta zona cal destacar el d'un cabàs o estora trenada amb espart. Aquest tipus d'elements no són freqüents en els registres arqueològics, per la qual cosa resulta de summe interés l'haver localitzat aquestes restes.


En la part perifèrica sud de l'edifici en una zona que es considerava era un farciment de pedres i terra, s'ha localitzat restes constructives, com és el cas d'una paret i d'unes bases de planta circular, la funcionalitat de la qual es desconeix. S'espera poder identificar el seu ús en posteriors campanyes que s'acabarà d'excavar la zona. També s'han identificat bancals medievals, un d'ells datats per ceràmica andalusina en el segle XII-XIII d. C., així com forats per a subjectar pals, que de moment no se sap la seua cronologia, encara que es pot especular sobre alguna mena de construcció temporal del segle XIX d. C.


Quant a la troballa d'elements mobles cal assenyalar que han sigut poc afortunats, perquè encara que nombrosos, estan molt destrossats. Hi ha ceràmica ibèrica a torn i a mà, ceràmica del Ferro Antic, ceràmica d'importació fenícia i de la Campània italiana. Destaquem a part del trenat d'espart ja esmentat, la troballa d'un parell de fermalls de bronze i un penjoll de pedra polida,  tot això elements de la indumentària ibèrica. Entre la fauna assenyalem la presència en una de les estades de diverses cornamentes de cabra. Quant a la fauna marina hi ha restes d'espines i indubtablement abundants petxines, sent les més nombroses les de petxina, possiblement utilitzades com a ornament arquitectònic. També hi ha bigaros i caixetes, entre altres mol·luscos marins i terrestres. S'ha localitzat també grans de cereal, possiblement blat i ordi, així com restes de diferents espècies vegetals.


De nou s'han localitzat restes humanes de nounat, però en aquesta ocasió estaven remoguts, per la qual cosa desconeixem la seua disposició original, la qual es pot veure en les troballes d'anteriors campanyes. L'abundància de molins localitzada torna a reiterar l'existència d'una activitat de moltaa de cereals entre les variades funcions que es van realitzar a l'interior de l'edifici.

 

Per a pròximes campanyes està prevista l'excavació dels nivells del Ferro Antic existents en dos de les estades, així com acabar la zona perifèrica sud iniciada en aquesta campanya. Amb això quedaria conclòs el projecte d'excavació de l'edifici que el Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, amb el suport de l'ajuntament vinarossec, ve desenvolupant des de 2013, i que és una continuació del qual es va realitzar entre 1985 i 1991.


De nou els treballs arqueològics tornen a reiterar la importància arquitectònica del jaciment i una conservació espectacular que fan d'ell pràcticament un cas únic en l'arqueologia Ibèrica, la qual cosa fa més apressant la necessitat de conducta a la seua conservació i el seu aprofitament social com a recurs turístic i pedagògic, que no deixa de ser al seu torn un recurs econòmic més per a Vinaròs.

2019

 

En la campanya d'excavació d'enguany que s'ha desenrotllat entre l'1 i el 19 de juliol, s'ha tret a la llum una àmplia extensió de l'edifici del segle VI a.C. que conforma el jaciment. A causa de la inestabilitat dels murs que es van localitzant s'ha preferit no passar dels nivells d'esta sexta centúria per a no deixar el mur completament descobert amb el perill d'afonament, tal com ha ocorregut en la zona excavada l'any passat. Per tant, l'excavació dels nivells més antics del jaciment es deixen per a quan es troben les estructures consolidades i no pose en risc la conservació general del jaciment. L'obrir l'excavació en extensió ha permés conéixer millor com s'estructura l'edifici, la qual cosa ha ajudat molt també la localització de l'entrada a l'edifici.

 

L'espai d'accés donava pas a un gran departament de què tan sols s'ha excavat una xicoteta part i a un corredor a través del qual s'arribava a la resta de dependències.

Quant als materials les ceràmiques localitzades han sigut molt variades, encara que cal indicar també que molt fragmentades. Com és d'esperar s'han trobat ceràmiques ibèriques al torn, ceràmiques a mà, les ceràmiques d'importació fenícies, i uns xicotets fragments de ceràmica provinent de l'actual Turquia, ceràmica jònica del segle VI a.C.

Això juntament amb les ceràmiques del Mediterrani central localitzades en altres campanyes, mostra que l'assentament rep mercaderies de pràcticament tot el Mediterrani, per tant seria un important centre relacionat amb el comerç marítim.

 

Una altra troballa de gran interés ha sigut la localització de dos collars rígids de bronze, del tipus denominats torque, collars que estaven en l'únic nivell excavat del segle VII a.C. De metall s'han trobat diversos fragments però cap d'ells podem relacionar-ho amb elements de la indumentària o amb ferramenta pel fet que són xicotets trossos sense una forma determinada que done pistes respecte d'això, possiblement hagen fragments de polsera. En os, punxons i espàtules són els utensilis identificats.

A tot això cal afegir les restes de fauna, tant marítima com terrestre, així com grans de cereal que es trobaven dins d'un atuell feta a mà.    La troballa de material ho completen els elements realitzats en pedra entre els que destaquen molins, molineres i contrapesos.

 

També en esta campanya s'han identificat diversos rituals, com és el cas de tres soterraments de xiquets de bolquers. Soterraments que es feien en els paviments de les cases. Una vegada més la presència de petxines depositades en llocs concrets, com és la base d'una columna, indiquen que ens trobem davant d'un depòsit ritual de caràcter propiciatori i de fecunditat.

 

Cal afegir també la troballa de materials de construcció com són lluïts i atovons, la qual cosa reitera novament la importància del fang en el moment de la construcció de l'edifici.

Dins de l'arquitectura assenyalem la identificació en la majoria de les dependències excavades de paviments de terra, superfície sobre la qual s'exercia l'activitat realitzada en les dependències fa dos mil·lennis i mig. Sobre este paviment s'han localitzat diverses bases de les columnes que sustentaven el sostre de la dependència. També sobre ells s'han trobat unes quantes llars que han sigut motiu d'una depurada excavació per a conéixer com estaven realitzats.

 

L'existència d'escales indica que l'edifici podria tindre almenys dos altures, fet que corrobora també la troballa d'una llar localitzat en un nivell d'afonament i que provenia de la planta superior.

Si importants han sigut les troballes d'elements mobles com són els atuells o els utensilis metàl·lics, subratllem que ha sigut l'arquitectura la verdadera protagonista de l'excavació, perquè els nivells de conservació dels murs fan del jaciment un cas extraordinari dins de l'arqueologia de la Cultura Ibèrica.

No obstant això, esta perfecta conservació de l'edifici posa en perill la seua continuïtat, ja que si no es realitzen obres de consolidació i adequació en poc de temps el jaciment es pot convertir en un muntó de pedres.

 

A partir de la finalització dels treballs de camp s'inicien els treballs d'inventari, classificació i estudi dels diversos elements recuperats. Els estudis permetran conéixer millor la vida dels ibers en el segle VI a.C., perquè a través dels seus restes coneixem l'economia, les creences, la societat i l'entorn natural en què es desenrotllava la vida de l'àmplia família que va habitar este espai entre el segle VII i V a.C.

Arturo Oliver.

 

2018

Entre el 2 i el 21 de juliol s'ha desenrotllat la sexta campanya d'excavacions en el jaciment arqueològic del Puig de la Misericòrdia de Vinaròs. Excavacions que entren dins del programa del Servici d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, i que compten amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Vinaròs.

 

En la campanya d'enguany han participat alumnes i voluntaris provinents de la Universitat de València, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Castelló, així com dels instituts d'ensenyança secundària de la localitat, a més dels peons.

 

Durant els vint dies que han durat els treballs s'han excavat tres recintes, i s'han preparat altres per a pròximes campanyes. Cal destacar l'excavació del recinte 15 d'on s'ha tret una abundant informació degut a la gran quantitat de material recuperat. Això ha sigut degut al fet que este recinte va patir un fort incendi, la qual cosa va ocasionar que es quedaren en el seu lloc tots els materials que es trobaven en el recinte en el moment de l'incendi, materials que han sigut recuperats 2600 anys després. Així podem destacar les abundants atuells a mà, moltes d'elles completes, també ceràmiques al torn provinents del comerç fenici. Han sigut abundants també els materials de bronze i de ferro, i també el cas dels elements orgànics, com a son els grans de cereals i carbones provinents de las fustes de la construcció, la qual cosa permetrà conéixer que espècies es cultivaven i els arbres que hi havia en l'entorn d'este asentament.

 

Però si ha sigut important la troballa dels elements mobles, més encara ho ha sigut el dels elements arquitectònics, com és el cas dels lluïts i paviments i bancs de treball i escudellers, que encara es troben en el seu lloc d'origen. També restes d'atovons i de paviments de la planta superior i de la sostrada. La troballa d'una llar i un forn molt ben conservat han sigut altres de les sorpreses que ha aportat l'excavació, tot això juntament amb la perfecta conservació de l'edifici amb unes parets que aconseguixen els 2,50 m. d'altura, i que en alguns casos com hem comentat es troben lluïdes, permetrà fer un estudi detallat del recinte. Es tracta d'un recinte de 20 metres quadrats que presentava un entresolat en la seua part nord-oest i que va servir per a emmagatzemar gra i segurament per a la realització de treballs que encara es troben per determinar.

 

Este recinte té una cronologia que es pot situar provisionalment entre la segona mitat del segle VII a.C. i l'inici del segle VI a.C., és a dir un moment cultural de l'Edat de l'Ferro Antic. En un altre recinte s'ha excavat un recinte a què s'accedia amb dos escalons, i que tenia un estret corredor que donava accés a un altre recinte que va ser excavat en campanyes anteriors. El recinte presentava un banc corregut de maçoneria junt amb la seua paret nord-oest. Per davall del nivell d'esta construcció, que es pot situar durant la segona mitat del segle VI a.C., s'han trobat nivells, un d'ells amb una llar, que es poden datar en el segle VII a.C.

 

El tercer recinte excavat presentava una gran llar del segle VI a.C., però també per davall d'ell s'han localitzat nivells d'ocupació del segle anterior. Ambdós recintes han sigut datats per les ceràmiques ibèriques al torn, les primeres ceràmiques locals realitzades amb esta tècnica terrissera, amb unes produccions que caracteritzaran els atuells ibèrics al llarg de 500 anys.

En els recintes excavats per a preparar-los de cara a pròximes campanyes s'han identificat també interessants elements constructius, com és el cas d'escales, i també rituals com és el cas del depòsit de llosa restes de diversos xiquets de bolquers.

 

A partir d'ara, i al llarg dels pròxims mesos es procedirà a la neteja, restauració i estudi dels diversos materials localitzats en els treballs de camp, i a l'estudi de totes les dades obtinguts, dades que han sigut abundants en quantitat i qualitat. Això permetrà conéixer més encara el singular assentament protohistòric del Puig de la Misericòrdia de Vinaròs, jaciment que tant com avancen les diferents campanyes d'excavació confirma i supera les expectatives que s'havien posat en ell, sent especialment destacable la bona conservació de les estructures arquitectòniques i dels materials, la qual cosa unit a les seues característiques funcionals d'una residència fortificada de l'elit social, fan d'ell uns dels jaciments arqueològics de major interés de l'etapa preibèrica i ibèrica.

2017

Finalitzada la campanya d'excavació en el Puig de la Misericòrdia realitzada dins del conveni establit entre la Diputació i l'Ajuntament, podem considerar que s'han aconseguit els objectius que s'havien proposta a l'inici de la campanya.

 

S'ha excavat la zona nord-oest de la fortificació, traient a la llum la part superior de la muralla i dos espais adjunts a ella. L'espai 16000 correspon presumiblement a una zona de magatzematge i elaboració de menjar tal com indica l'estretor de l'àmbit i el tipus d'atuells localitzades, així com el forn, del qual s'ha excavat més de la mitat d'ell, ja que la resta es troba en un altre espai veí.

Cal indicar que del forn s'han arreplegat mostres per a la realització de datacions paleomagnéticas, datacions que es realitzen per l'equip de la facultat de física de la Universitat Complutense de Madrid dirigit per la catedràtica de física de la terra Sra. María Luisa Osete.

Així, doncs, el Puig de la Misericòrdia se suma als escassos jaciments de la península Ibèrica en què s'ha realitzat este tipus de tècnica de datació.

 

Entre els atuells localitzades destaquen tres peces que pràcticament es troben completes, i que seran restaurades durant els pròxims mesos, i esperem es puguen presentar en la pròxima primavera. Encara que ha sigut un xicotet fragment destaquem la identificació d'un tros de ceràmica fenícia de vernís roig, un tipus d'atuell que encara que és habitual en les factories fenícies del sud peninsular, no se sol trobar a latituds que superen el sud-est. També és d'interés la part inferior d'un atuell dins de la qual es localitze una petxina marina.

 

Una novetat de la campanya ha sigut la identificació de les restes d'un moment anterior a l'edifici fortificat, moment que correspon segons les ceràmiques localitzades, acanalades, al Bronze Final, i que esperem poder tindre els resultats de les datacions de C14 a finals del mes d'agost, ja que es van arreplegar restes de carbó junt amb estos atuells acanalades, que corroboraran la datació relativa de les peces.

Així, doncs, este nivell que es localitza per damunt de la roca natural i que es troba molt destruït per la construcció de l'edifici, seria la primera ocupació de la cima del tossal, ocupació que situaria a l'assentament en un moment del segle IX-VIII a.C., quan fins esta campanya es considerava una datació inicial de la segona mitat del segle VII a.C.

 

Quant als nivells del segle VI a.C. destaquem la troballa d'un depòsit de caràcter ritual consistent en un quart de vedella, depòsit que estaria relacionat amb una de les reformes que es van fer al llarg d'esta sexta centúria. També possiblement de caràcter ritual siga el depòsit de dos peces de pedra polida localitzades en un forat d'una de les parets.

 

S'ha realitzat també un tast en la vessant oest, pròxima a qui es va fer l'any passat, la qual ha proporcionat ceràmica indígena a mà, així com alguns fragment de ceràmica fenícia, per la qual cosa podria correspondre a un moment cultural del Ferro Antic.

 

Durant els treballs s'han arreplegats sediments per a treballar en el laboratori i poder identificar restes de vegetals, i així conéixer els cultius que havien i la vegetació silvestre. També s'han arreplegat les restes de fauna, que una vegada analitzats indicaran que espècies d'animals, ja siguen domèstiques o salvatges, es trobaven en l'entorn de l'assentament.

 

Quant a les construccions cal indicar que la conservació és molt bona, ja que s'han localitzat estructures que superen els dos metres d'altura, fet estrany en els jaciments de l'època, això permetrà una posada en valor de gran interés i que el jaciment s'oferisca com un gran monument de l'Antiguitat.

 

De moment l'interés tant dels vinarocenses com de gent vinguda de fora ha quedat patent en la gran afluència de visitants que han passat durant els dies que s'han realitzat les excavacions, visitants que han trobat en els panells instal·lats i en la pàgina web (castellonarqueológico.es) un gran suport informatiu.

 

Cal destacar que el Puig de la Misericòrdia es troba dins de la ruta cultura dels fenicis que promou el Consell d'Europa. Per tant la campanya permet conéixer una evolució de l'assentament que s'iniciaria durant el Bronze Final (segles IX-VIII a.C.) segurament amb algun tipus d'hàbitat de cabanyes, continuaria amb la construcció fortificada del segle VII a.C., pertanyent a l'Hierro Antic.  La fortificació seria molt reformada durant el segle VI a.C. en un moment de l'Ibèric antic.

 

En l'excavació han participat estudiants provinents tant de Vinaròs i Benicarló com d'altres poblacions, tots ells alumnes de les universitats de Castelló, València i Barcelona.

2016

Després de les tres setmanes de treball s'ha donat per finalitzada la campanya d'excavació del present  any. Una campanya de gran interés degut als bons resultats que ha proporcionat, perquè han superat les perspectives inicia'ls.

Així s'ha localitzat una estratigrafia que supera els dos metres i mig, quan es considerava que podia aconseguir un màxim de metre i mig. Això ha impedit que no s'haja pogut excavar fins al final, per la qual cosa s'ha deixat l'excavació del nivell d'ocupació de la primera fase de l'assentament per a l'any que ve. D'altra banda cal indicar que l'excavació ha proporcionat un bon nombre de restes de diferent tipus, que després del seu estudi permetrà saber quina funció tenia el departament excavat, encara que tot pareix indicar que l'activitat que es realitzava en l'esta en relació amb la transformació i magatzematge de productes agrícoles.

 

Tot això obligara a replantejar per a un futur immediat els treballs d'excavació que donada la singularitat del jaciment haurien de replantejar-se seriosament.

                                           
A més de l'excavació en la fortificació s'ha procedit a la realització d'un sondeig de prospecció en la vessant oest, prop de la carretera d'accés a l'ermita, sondeig que ha donat com resultat la identificació d'estructures arquitectòniques  noves hasta ara, que indiquen la gran extensió que té l'assentament ibèric, encara que a causa de la falta de ceràmiques , per el momento, no s'han pogut datar amb exactitud estes parets.

Amb el que estem també en unes hipòtesis de grandària i importància molt superiors a les que fins a este moment es plantejaven.

2015

Tal com es va proposar en el projecte inicial de campanya els treballs es van centrar en la zona oest del jaciment com a continuació de les dos campanyes anteriors, es va centrar per tant en el sistema defensiu de l'assentament.

Després de la identificació en campanyes anteriors d'una línia de lloses clavades a manera de camp frisio s'ha procedit a excavar-la en la seua totalitat comprovant estratigràficament que esta línia es troba assentada en el mateix estrat de fonamentació que la línia de muralla. Per davant d'ella s'havia localitzat una possible trapa excavat en la roca, que després de la realització de dos tastos transversals a ell s'ha pogut comprovar que és una extracció de pedres d'escassa profunditat, extracció que va crear un espai afonat però que no podem considerar-ho trapa, o almenys no arribe a completar-se. Les extraccions de pedra que es localitzen davant de les muralles solen acabar fent les funcions de trapa de la fortificació. 

Esta fondalada s'ompliria posteriorment amb pedres, possiblement en la fase del segle II a.C. També es va procedir a identificar el final del mur perpendicular a la muralla i que s'identifique en la campanya anterior, final que es troba davall del vial de visita. Després de l'eliminació de l'escala que donava accés al mirador es va procedir a l'excavació identificant-se un bastió massissat amb terra, bastió que defén la part més accessible de l'assentament formant el cantó nord-oest d'esta fortificació. El bastió està construït amb el mateix sistema que la resta de les parets de la fortificació, maçoneria i diferents línies de parets adossades i entrecreuades, creant tot un cos constructiu. L'excavació ha tret a la llum la part oest de la fortificació del segle VI a.C. Una complexa construcció formada per l'amalgama de murs entrellaçats i bastions massissos, ja siga amb la pròpia pedra o amb terra.

Podem considerar que el desenrotllament de la construcció de la fortificació va seguir el següent procés. Sobre la roca natural que presenta una extracció de pedra es construïx la fortificació consistent en els murs comentats i una línia de pedres clavades, tot això fonamentat sobre un estrat d'argiles i calç endurida, el mateix que farcida la torre/bastió del cantó nord-oest. Una vegada amortitzada la fortificació i després de 300 anys es tapa amb pedres la trapa que va deixar l'extracció de pedres, és el moment que es construïx l'edificació que es va excavar en 1991 i que es trobava en el mirador. D'altra banda en esta campanya s'han identificat una sèrie de construccions en superfície que resulten difícils de datar, podrien correspondre a l'última fase de l'ocupació ibèrica, però no cal descartes que siguen construccions molt posteriors.

Així, doncs ens trobem amb la fatxada que veuria la persona que s'acostava a la fortificació, una fatxada en què destacaria un gran bastió/torre en el seu cantó, però també una línia de pedres clavades que defenen la part més vulnerable de l'edifici. Havent excavat tot el perímetre de la fortificació i no localitzar-se cap tipus d'accés caldria pensar que este es realitzaria a través de rampes que inclús podrien ser desmuntables en cas d'acaçament. La fortificació que podem datar dins de la segona mitat del segle VI a.C. està realitzada per una complexa tècnica constructiva que en alguns aspectes té els seus orígens en l'orient mediterrani, és el cas de la construccions en paral·lel, o les construccions tipus casamates, com es veu clar en el bastió/torre identificat en la present campanya. Una tècnica constructiva que segurament arriba a la Península a través dels fenicis i que des del sud arriba a esta zona de la desembocadura del riu Ebre.

No obstant cal assenyalar que no existix res a puga indicar que l'assentament està realitzat per persones estrangeres, indubtablement estem davant d'una tècnica de construcció que té el seu origen fora del territori ibèric, però que ha sigut assimilat perfectament pels constructors ibèrics i l'aristocràcia guerrera que està conformant-se com el nou poder. Amb la campanya d'enguany es pot donar per conclosa l'excavació de la zona exterior de la fortificació, per la qual cosa es plantejarà per als pròxims anys l'excavació de la zona interior, tenint en compte a més que s'ha retirat el mirador que existia en la part superior del jaciment el que ja permet el plantejament del projecte.

 

 

CLICAR SOBRE LA IMATGE PER A VEURE EL

VÍDEO GLOBAL DE LA CAMPANYA

2014

La campanya d'excavació finalitza amb els objectius inicials completament aconseguits.

 

S'ha excavat el xicotet baluard que es va identificar l'any passat, el qual és de semblants característiques a l'existent en la part este. S'ha localitzat una estructura nova adossada a este baluard, la qual és una paret de mesures considerables i que s'ix de la zona fitada actualment com a perímetre del jaciment.

D'altra banda s'ha identificat també el farcit de la possible trapa que es buscava, el qual està molt tancat en la part de les escales del mirador.

 

Però és potser la identificació d'una nova estructura defensiva consistent en pedres clavades en la zona de la pròpia trapa i enfront de la muralla la troballa més sorprenent, ja que es tracta d'un sistema que en la Cultura Ibèrica tan sols es coneixien dos jaciments amb este tipus de construcció, la fortificació dels Vilars d'Arbeca (Lleida) i el Pujol d'Alacalá en Azaila (Terol) , als que ara hem d'afegir el jaciment de Vinaròs. També s'ha identificat un espai on es van preparar els materials per a la construcció de la fortificació.

 

Els resultats d'enguany aprofundixen més en la monumentalitat de l'edifici del segle VI a.C. que conforma el gros del jaciment, i que no dubtem serà de gran vistositat degut a la seua conservació una vegada el jaciment este completament excavat per la seua banda exterior i aïllat d'altres elements que se li superposen.

 

D'altra banda el material com era d'esperar a causa de la zona externa on s'excavava no és de gran interés ja que encara que s'han localitzat un gran nombre de fragments ceràmics, estos són de dimensió reduïda i pertanyen a totes les èpoques en què l'assentament va ser ocupat.

2013

La campanya d’excavació arqueològica que s’ha dut a terme la primera quinzena del mes de juliol amb la participació d’estudiants de València, Cantabria, León, Albacete, Madrid i Vinaròs  ha assolit els objectius que s’havien plantejat inicialment.

L’excavació és va situar en dos zones concretes, una al costat de les escales d’accés al mirador de la creu amb la finalitat de vore la cimentació de la fortificació del segle VI a.C. L’altra és centrà junt a l’excavació que es faigué al 1987 a la part sud del jaciment, amb l’objectiu de identificar els nivells anteriors a la construcció de la fortificació esmentada.

 

En la primera zona a banda de poder identificar el nivell de preparació sobre el que s’assenta la construcció s’ha pogut identificar unes lloses clavades al terra  que es troben a l’inici  de la fortificació formant part del sistema defensiu. Per altra banda es va trobar un farcit de pedres que reompli una fondalada de la roca natural, el que podria denunciar la presència d’un vall davant del mur de la fortificació, al menys a la zona de més fàcil accés, ja que a la resta del perímetre de la fortificació no s’ha trobat este nivell de farciment.

 

La cala de la part sud ha donat el desenvolupament de l’assentament en els dos primer segles de la seua existència. Sobre unes marges toves hi ha un nivell estèril natural de terra, sobre el que es situa un altre nivell corresponent a l’ocupació del lloc al segle VII a.C. El nivell estava format per pedres i terres de color groguenc on es trobà restes de foguers amb abundant carbó que permetrà després de les anàlisis corresponents  identificar el tipus de combustible vegetal utilitzada per fer el foc, a la vegada que ens indicarà algunes de les espècies vegetals que hi havia a l’entorn de l’assentament.

 

En quant al material ceràmic el nivell del segle VI a.C. ofereix vasos fets a mà que denuncien un moment cultural del Ferro antic. Estos vasos són els autòctons, els que feien la gent que allí vivia. Junt a ells els primers vasos fets a torn provinents del comerç fenici. Encara que són fragments podem relacionar-los amb les àmfores que es produïen a les factories fenícies de l’actual costa de Malaga. Àmfores que transportaven els productes de luxe que oferien als seus banquets els caps, és el cas de vi o saladures.

Este nivell del segle VII a.C. a mitjans de la centúria següent és alterat per construir la fortificació, concretament una plataforma sobre la que es construirà una singular residència. Els nivells corresponents a este moment han donat ceràmiques ibèriques a torn, ceràmiques a mà, fragments de ceràmica fenícia del mateix tipus que l’etapa anterior, un fragment d’una copa etrusca i dos puntes de fletxa de bronze.

 

Al nivell superficial de la cala s’han identificat alguns fragments de ceràmica ibèrica del segle II a.C., corresponents a l’última etapa d’ocupació del lloc. Un moment del que en esta ocasió no s’han trobat cap tipus d’estructura arquitectònica. L’etapa de l’Ibèric final es va excavar pràcticament en la seua totalitat l’any 1991.

 

El darrer dia de l’excavació es va trobar a la cantonada sud-oest unes parets que podrien assenyalar una possible torre, la qual variaria la forma que es considerava tenia la construcció del segle VI a.C. en esta part de la fortificació.

De moment la seua excavació està prevista per properes campanyes. 

1983 - 1991