Estadisticas web
Associació Cultural Amics de Vinaròs
Associació Cultural Amics de Vinaròs

articles d'Opinió

RESTES ARQUEOLÒGIQUES APAREGUDES EN CARRER MAJOR

José L. Pascual Pla. Febrer 2016

RESTES ARQUEOLÒGIQUES.doc
Documento Microsoft Word [2.6 MB]
RESTOS ARQUEOLOGICOS.docx
Documento Microsoft Word [2.5 MB]

GRINYÓ BALLESTER

José Luís Pascual Plá - 26 de Setembre de 2015


Tant en els successius i inoperants Consells de Cultura que han anat passant sense pena ni glòria, com públicament quan se m'ha preguntat, he manifestat la meua discrepància en els criteris i procediments que s'han seguit per a designar-lo. Dit això, he d'afegir que de cap manera sóc partidari d'anul·lar-lo, ni tan sols de fer-lo bianual en l'absurd argument que davant de la nostra limitada població si ho fem cada dos anys tindrem millors candidats, ¡com si es tractara d'una collita de melons o moniatos! Això no contribuirà gens ni miqueta a afavorir la consciència identitària popular d'unitat. I ja se sap, ... "allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble”.


El GRINYÓ BALLESTER en la seua nominació anual, és l'exaltació d'un símbol vinarossenc d'unitat identitària més enllà de lògiques diferències ideològiques, que contribuix cada any a fer poble i a conscienciar-nos de les nostres peculiaritats com a tal. Per tant a cohesionar-nos en una unió de sentiment que hauria de ser independent de polítiques de qualsevol signe. I si algú es vol obnubilar en aparences enganyoses, que amaguen una real carència de sensibilitat, bo serà que reconsidere les bases de la seua anàlisi per aclarir un futur que només serà possible des de les arrels més enrocades de l’ànima vinarossenca.


Podem discutir el criteri de selecció del Grinyó. És notori i conegut que no estic d'acord amb els criteris que s'han seguit fins avui i molt menys quan la motivació ha sigut obertament clientelista, amiguista o partidista.


No hi ha dubte, no obstant això, que la nominació, cada any d'un Grinyó, d'un símbol vinarossenc, ajuda i contribuix a cohesionar-nos com a grup, com a col·lectivitat i com a poble diferenciat.
Al·legar que cada dos anys tindrem millors candidats em pareix en el millor dels casos una ximpleria, com dirien els nostres veïns, i en el pitjor, una malèvola estratègia, semblant a la d'aquell personatge que repetia sistemàticament que en Vinaròs no teníem patrimoni cultural, l mentres, pergamins medievals o quadros de Puig Roda s'amuntonaven totalment abandonats a la seua sort i plens de brutícia, o tal vegada a l'espera del seu espoli. I una vegada estratègicament sembrada i consolidada la doctrina de l'encantador àugur... la conclusió era òbvia i elemental: ¿perquè reivindicar unes dignes instal·lacions pel nostre patrimoni?, quina necessitat tenim de fer un Museu?... Si no tenim res per a ensenyar...!!!


Qui diu que no hi ha candidats...? No els pareix un bon candidat, en estos moments, una institució com Càritas Vinaròs?

 

No hi ha notables investigadors i catedràtics d'àmbit europeu o, simplement, abnegats mestres de les nostres escoles en actiu o jubilats, que són i han sigut un exemple i que podrien, amb tota justícia, ser magnífics candidats?


No hi han emprenedors, empreses i empresaris que a pesar de la brutal crisi han portat el nom i el producte de Vinaròs més enllà de les nostres fronteres i contribueixen dia a dia en mantindre un lloc de treball i garantir la subsistència d'una família en dignitat?


Com que no hi han candidats...? No és candidat el policia que en la seua professionalitat, s'entrega sense límits ni horari a la societat a què servix, salva la vida d'un xiquet?, o el metge, sanitari o infermera de l'hospital o ambulatori, que tal vegada ha vingut d'altres terres, però “se sent vinarossenc”, i en el seu quotidià treball ha aconseguit un prestigi distingint-se per la seua professionalitat, servici, ajuda i dedicació, en qualsevol moment del dia o la nit als seus conciutadans amb el manifest reconeixement de la ciutadania que a ells han tingut necessitat recórrer?


No hi ha dignes candidats entre els ciutadans del carrer que a més de treballar i pagar amb els seus impostos, entre altres el salari dels polítics que li governen, es distingixen per la seua magnífica contribució pública, ciutadana i social a la seua comunitat?


Si potser no han reparat en això, sense cap esforç podria facilitar-los un número suficient per a cobrir la legislatura.


Com més Grinyós Ballester més consciència vinarossenca, com més Grinyó Ballester més identitat com a poble, com menys Grinyó Ballester més despersonalització, més fractura identitària, menys consciencia d'unitat, menys sensibilitat per "lo nostre". Menys voluntat de voler sentir-se vinarossenc.


Bo,  tot això no és nou, la vella màxima de Joan Fuster ja ho advertia: “O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble.”

 

 

A VOLTES AMB LA TOPONÍMIA

Arturo Oliver   -   3 d'agost 2013

 

A l’amic Joaquín Simó Federico

a qui l’han canviat la platja

 

 

En les últimes setmanes l’Ajuntament ha instal·lat rètols al terme indicant el nom de les partides. És el cas en la que consta el nom de “Partida de les Closes”. Tan sols hi ha que escoltar a la gent, especialment a la del camp, o simplement pegar-li una ullada a la documentació del ric Arxiu Municipal, especialment els censos de riqueses del que hi ha varis des del segle XVIII, que són una rica font d’informació toponímica, per comprovar que este nom no és correcte. El veritable nom de la partida és la Closa, és a dir, una partida, un terreny, un espai, no unes partides, no uns terrenys, no uns espais, tancada per la serra de l’Ermita.

Un fet similar va ocorri a l’inici de l’any vuitanta quan dins de la nomenclatura oficial de l’ajuntament es va començar a usar per a referir-se al tram de costa que hi ha entre el port i l’avinguda Jaume I, el topònim platja del Fortí. Un mot que al meu entendre caldria considerar-lo ja que no es correspon ni amb la toponímia històrica ni amb la popular.

En cap document, al menys que es tinga constància, apareix este topònim, i en els mapes més antics dels que tenim referència, especialment els portolans (des de 1878), que repleguen una nomenclatura prou fidel a la usada en cada zona, el tram de costa que ens ocupa rep el nom de platja del Varadero. 

Si mirem antigues fotografies podem veure com a este lloc i en la part del barri de Sant Pare també, es troben varades les barques, i encara podem recordar en el mur del passeig les argolles de ferro que servien per arrossegar les embarcacions.

Per altra banda col·loquialment el nom tradicional d’este espai entre els molt majors també és platja del Varadero. Caldria considerar per qué esta paraula tan quan es refereix a la platja com al propi lloc on es varen les barques dins del port, rep el nom en castellà, i no rep el nom de varador que seria el més adient.

L’altre nom popular i tradicional és el de la platja del poble, per diferenciar-lo de les platges que hi ha fora del front urbà

El Fortí va ser una fortificació que hi havia fins a mitjans del segle XIX entre el passeig i la plaça la Mera, es a dir l’illa on es troben dependències de l’Ajuntament, on abans estaven els jutjats, i molt abans el teatre municipal. Degut a esta construcció la gent anomenava el Forti al referir-se al punt de la platja que es troba enfront de l’edifici mencionat, però no a tota la platja actual, així es concretava més el lloc dins de l’amplia platja.

L’actual platja tendria dos zones ben diferenciades, la platja del Varadero, on es troba la zona del Fortí, i la platja del barri Sant Pere, situada aproximadament entre l’avinguda Jaume I i el carrer de l’Angel. Encara que actualment és tot simplement la platja del poble.

Per tant, si hi ha que retolar amb nous noms passant de la nomenclatura toponímica tradicional i històrica perfectament comprovable per fonts orals i escrites, més val que no és gastem diners amb rètols.