Estadisticas web
Associació Cultural Amics de Vinaròs
Associació Cultural Amics de Vinaròs

bienes inmuebles

Catálogo de bienes inmuebles

Popuesta de catrálogo de bienes inmuebles de interés cultural de Vinaròs.

Vinaròs 2006

 

La Asociación Cultural Amics de Vinaròs dirige este documento a la consideración del Magnífico Ayuntamento de la Ciudad, como propuesta para un posible catálogo de bienes inmuebles de interés cultural. Partiendo de los criterios de que se exponen a continuación.

El urbanismo y la arquitectura de cada ciudad es el resultado de un proceso histórico. Este urbanismo y esta arquitectura le dan a la población sus propias señas de identidad.Pero no son sólo un fruto de un cúmulo de siglos, son también el resultado de una peculiaridades, una sociedad, una economía y una historia única.Por esta razón son muestra de la idiosincrasia de un pueblo al que están íntimamemente ligadas. Por otro lado, la calidad artística que se ha dado en elgunos edificios le aumenta el valor. Es por ello que hay edificios de algunas poblaciones que es necesario proteger, ya sea por su carácter histórico, por representar una época, unos hechos, una economía, o como una muestra de interés artístico; siempre con el objetivo de que cada ciudad conserve las peculiaridadesque sus antepasados les han dejado, y de este modo, poder transmitir a sus descendientes.

Desde las Cartas de Atenas (1931-1933), la Carta de Venecia (1964) y hasta la Declaración de Amsterdam (1975) los urbanistas se han planteado la necesidad de recuperar y conservar el patrimonio artístico e histórico de las ciudades, del mismo modo que el artículo 46 de la Constitución Española de 1978 compromete a los poderes públicos a garantizar la conservación del patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que forman parte. Este compromiso queda reafirmado con leyes posteriores, estatales y autonómicas, como la ley de patrimonio histórico español de 1985 y la Ley de patrimonio cultural valenciano de 1998.

No hay duda de que cada edificio se tiene que tratar de manera diferente en el momento de otorgarle una categoría histórica o artística. Es por esta razón que en esta propuesta de catálogo se reflexions sobre diferentes tipos de protección:

  • Conservación total
  • Conservación de fachadas
  • Conservación de algunos elementos
  • Conservación por documentación gráfica
En el PGOU se tiene que exponer esta catalogación obligada en un documento de esta misma identidad. Algunas veces, no obstante, no se ha hecho, como pasó en el PGOU de 1987, aunque era preceptivo y constaba la obligación de hacerlo. En el último PGOU de Vinaròs, aprobado en 2001, (BOP, 128, 25 de octubre de 2001) se establece un catálogo de edificios con diferentes niveles de protección, que junto con otros que no están, foeman parte de la propuesta que nuestra asociación hizo en el año 200 al ayuntamiento. Esta propuesta fundamentó artística y jurídicamente el catálogo del PGOU, que en su introducción recoge algunos párrafos de la redacción del documento de Amics de Vinaròs.
Desde la Asociación Cultural Amics de Vinaròs queremos volver a insistir en la salvaguarda de nuestro pareimonio histórico-artístico mediante la elaboración de un documento de catalogación de edificios y lugares que merecen tener esta protección y teniendo en cuenta, además, el respeto a los derechos de la propiedad porque ésta no tenga ninguna pérdida con la protección, cosa que hay que tener presente, ya que es un motivo de una gran parte de las destrucciones del patrimonio histórico y artístico.

INDRETS I CONJUNTS NATURALS I ARQUITÈCTÒNICS.

Con esta figura se reflexiona sobre la protección de amplios sitios de los alrededores por su interés arquitectónico o natural. Por esta razón sería conveniente redactar una normativa que haga conservar sus características siempre que sea compatible con un desarrollo sostenible. En este listado se encontraría la sierra de la ermita. Para evitar el impacte ambiental causado por las construcciones de la vertiente de la sierra, se habría de redactar una normativa arquitectónica restrictiva adecuada para evitar este problema, para que las construcciones se adapten a la montaña y no, como está pasando, la montaña a las construcciones. sin embargo, convendría aumentar la superficie de zona no urbanizable de los alrededores de este sitio singular e histórico de Vinaròs.
La zona conocida como "els dos pins" en el lado de la llera del río Cervol, a la partida del Portell, es otro espacio natural que se debe conservar, ya que representa una estampa que pertenece a la memoria colectiva del pueblo. En este paraje hay dos de los árboles monumentales de Vinaròs y la cruz, apenas a mitad del camino entre Vinaròs y la ermita. El tercer espacio natural que habría que proteger es el bosque de la ribera del río Surrach en la partida de las Soterranyes, donde se encuentran los robles más próximos al mar de toda la península Ibérica que forman un conjunto vegetal muy interesante. Por último encontramos el paraje de Sol de Riu, otro de los lugares que se habría de conservar por sus características botánicas de ribera y d'aiguamoll.
Dejando a un lado la flora, otro sitio que se habría de conservar es, sin duda, el conjunto urbano medieval de Vinaròs formado por el espacio delimitado por la plaza Jovellar, la calle de San Cristóbal, la calle de Nuestra Señora del Socorro, la plaza de San Antonio, la travesía Safon, la plaza de San Agustin, la calle de San Tomás y la plaza de San Valente; todo vertebrado por la calle Mayor. Hay que decir que dentro de esta protección especial se podría incluir la calle de Santa Rita, de San Francisco, de Costa y Borrás, de Santa Magdalena, de Rafels Garcia y del Àngel. Los edificios que se han de conservar dentro de este conjunto, ya sea en su totalidad o en parte, han de estar dentro de un contexto adecuado, ya que cada barrio de la ciudad tiene sus características y su momento histórico. Es por esta razón que la protección histórica de Vinaròs ha de ir más allá de un simple catálogo; hay que disponer d'unes normas reguladoras para que el casco històrico de Vinaròs pueda conservar la belleza y la història: unas normativas que regulen la disposición del cableado, de los rótulos comerciales, del mobiliario urbano, de los materiales de construcción, el color, los volumenes, así como también las proporciones históricas de parcelación. De esta manera el barrio histórico podrá mantener una unidad y no se encontrará al albur de propietarios y arquitectos que no tienen ni el mínimo respeto, como hasta hoy hemos podido ver. Todo esto también implica las catas arqueológicas cuando se hagan obras y donde sea necesario el movimiento de tierras.

 

Desgraciadamente cabe decir que a pesar de que el PGOU prevé en el punto número 2 del catálogo la recomendación de llevar a termino planes especiales para los conjuntos históricos de interés, especialmente para el casco antiguo, en un año desde la aprobación del Plan General, aún es una asignatura pendiente; esto mismo pasó con el anterior PGOU.

 

En algunas calles se pueden establecer planes especiales para la protección arquitectónica y de las características urbanísticas y arquitectónicas del barrio.

 

El mundo rural tiene una arquitectura propia y muy peculiar que, a causa de la transformación del paisaje rural, va desapareciendo con rapidez. Es por ello que consideramos olportuno la defensa de las construcciones de piedra en seco, como es el caso de "els rafels", las cubiertas de falsa vuelta, los márgenes de fincas, así como también la arquitectura rural del agua, cisternas, cenias y muretes de "reble". De todo esto se habría de hacer como más pronto sea posible una catalogación.

 

EDIFICIS QUE S’HAN DE CONSERVAR EN LA SEVA TOTALITAT.

A Vinaròs hi ha una sèrie d’edificis que cal que constin com protegits en la seva totalitat dins del PGOU, ja sigui perquè estan protegits per la llei, com és el cas d’aquells que han estat declarats Béns d’Interès Cultural (disposició addicional primera de la Llei 4/1998 de 11 de juny de la Generalitat Valenciana sobre Patrimoni Cultural Valencià) o perquè són edificis que sense tenir una declaració específica pertanyen a un grup determinat que sí es consideren protegits, com les fortificacions (Decret del 22 d’abril de 1949, sobre fortificacions, que es troba en la disposició addicional segona de la Llei 16/85 del Patrimoni Històric Artístic Espanyol i la disposició addicional segona de la Llei 4/1998 d’11 de juny de la Generalitat Valenciana), les cases amb escuts heràldics (Decret 571/1963 de 14 de març de la disposició addicional segona de la Llei 4/1998 d’11 de juny de la Generalitat Valenciana) i els jaciments arqueològics (article 40 de la Llei 16/85 del Patrimoni Artístic Espanyol i l’article 58 de la Llei 4/1998 d’11 de juny de la Generalitat Valenciana).
Dintre d’aquesta categoria es troben l’església arxiprestal de Nostra Senyora de l’Assumpció i el campanar, conjunt que fou declarat monument històric artístic. El PGOU dóna preferència a l’elaboració d’un pla especial dels voltants de l’església arxiprestal, la qual cosa encara no s’ha redactat. Dintre d’aquest pla entrarien les muralles medievals, de les quals falta situar les parts conservades, i les muralles liberals. A més cal sol·licitar amb cadascun dels permisos de construcció una prospecció arqueològica en les zones on estigueren les muralles, ja que hi poden quedar restes en el subsòl. També dintre d’aquest pla s’inclourien les torres com la de Sol de Riu i la Torreta del Moros, els jaciments arqueològics i els escuts heràldics com els de Febrer de la Torre i el de Membrillera . 

Hi ha edificis que també s’haurien de conservar en la seva totalitat per motius històrics, etnològics, industrials i artístics, com és el cas del Mercat Municipal i el Molí de Noguera, el primer com a mostra d’arquitectura de ferro modernista i el segon com a edifici gòtic. També hi formen part d’aquest catàleg els edificis dels col·legis públics de Nostra Senyora de la Misericòrdia i el de Sant Sebastià per representar les característiques pròpies de l’època i, també, com a mostra de la plasmació física del concepte modern d’escola.
Un altre edifici que, per motius històrics i per ser l’únic edifici gòtic de la població s’ha de protegir, és l’antic ajuntament situat al carrer de Nostra Senyora del Roser. L’ermita de Nostra Senyora de la Misericòrdia i Sant Sebastià i l’ermita de Sant Gregori són dos edificis, que per les característiques arquitectòniques i valor artístic, s’han de tenir en compte a l’hora de redactar el catàleg de les construccions de màxima protecció, igual que la plaça de bous.
Les quatre xemeneies de maó que resten a la ciutat (Foret, Fedesa, la destil·leria d’aiguardent (l’alcoholera) i la fàbrica d’aiguardent d’Ildefonso) també s’han de protegir completament, com a mostra de l’esplendor industrial que va tenir Vinaròs i com a mostra d’un element fabril i constructiu que ja no s’hi dóna. En moltes ciutats aquestes construccions es troben perfectament integrades dins de parcs i places mostrant-se com elements rellevants i prestigiosos, cosa que indica que protegir-les és molt senzill. A més el lloc on es troben les xemeneies de Vinaròs fa molt fàcil la incorporació a zones d’esbarjo.
El monument a l’arquebisbe J.D Costa i Borràs també formaria part d’aquest catàleg de protecció total del conjunt.
Aquests edificis s’haurien de protegit baix el concepte de Bé de Rellevància Local de l’article 46 i següents de la Llei 4/1998 d’11 de juny de la Generalitat Valenciana sobre Patrimoni Cultural Valencià, ja que són “mostres representatives i valuoses de l’arquitectura popular i del patrimoni arquitectònic industrial” (article 50,3).
Cal indicar, però, que la protecció total de l’edifici no significa que no es pugui en cap moment remodelar i agençar per a perspectives futures que els edificis puguin acollir; s’hi pot fer sempre que un organisme competent aprovi les modificacions. 

 

EDIFICIS ON CAL CONSERVAR LA FAÇANA.

L’aspecte exterior d’un edifici és sense dubte el que dóna un caràcter i un ambient concret al barri; és per això que la seva cura i protecció és considera de vital importància. Si a més li sumem una importància històrica i artística, la necessitat de protegir les façanes d’alguns edificis és encara es major. Aquesta protecció, però, no afecta a la resta de l’edifici, el qual fins i tot es podria derruir.
Dintre d’aquest apartat podem anomenar les fantàstiques façanes modernistes de casa Àngel Giner i casa Sendra que es troben la primera al carrer Major i la segona a la plaça Jovellar. Es tracta d’uns edificis amb un interès artístic i constructiu inqüestionable, mostra de les construccions de prestigi de principis del segle XX i d’una població comercial important, que construïa segons la moda modernista del moment.
Diferent és el cas de l’edifici de la Policia Local, originàriament una escola. Malgrat que el seu valor artístic es pràcticament inexistent, el valor històric el fa digne d’una protecció adequada. D’altra banda és un edifici completament integrat en l’urbanisme vinarossenc i és patrimoni de la memòria col·lectiva de la ciutat. És el cas també de la façana de pedra, encara que ara es troba tapada per pintura, que té la casa del carrer de Sant Joan 5 o de es cases de la plaça de Sant Telm 8, plaça de Sant Antoni 21 i carrer de Sant Francesc 21, que són una mostra de gran interès etnològic i, d’alguna manera, artístic. Aquestes cases tenen una porta amb un finestral semicircular a sobre, al costat un mirador per a la planta baixa i un balcó petit en les golfes interiors. A banda de conservar la façana d’aquests edificis seria convenient conservar la distribució interior mitjançant la documentació gràfica. Aquests edificis foren construïts entre els anys 1880 i 1900.
El pòsit dels Pescadors Sant Pedro a l’avinguda de Blasco Ibañez 10 és també un exemple d’una interessant mostra constructiva aplicada a les façanes i que es pot trobar en altres edificacions de Vinaròs, ja que són representatives d’un estil i una època concreta: segona i tercera dècada del segle XX. És per aquestes raons que cal declarar-la façana protegida.
Potser, però, el conjunt més interessant de façanes el representa un tipus de construcció molt típic de Vinaròs, que té lloc en les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX. Es tracta d’un edifici on la planta baixa té una porta i un balcó simètric a ella; la primera planta presenta un balcó que ocupa l’amplària de la façana, i la resta de plantes balcons més petits. Els elements decoratius dins d’una tendència eclèctica són, segons edificis, més o menys abundants. Aquestes façanes són típiques del modernisme vinarossenc i de les classes acabalades del poble i representen una construcció típica i amb un cert interès artístic. Aquest és el conjunt més gran d’edificis per protegir dins de la població. Exemples d’aquest conjunt són la casa de Higinio Roca, la del carrer de Costa i Borràs 28, la del carrer Major 33, la del carrer de Santa Magdalena 96, i un interessant grup al carrer de Sant Francesc.
Així doncs, aquestes façanes hi haurien de romandre com a mostra d’un estil arquitectònic concret, el modernisme, i també d’una economia i d’una classe social d’una etapa històrica de Vinaròs.

 

EDIFICIS ON NOMÉS CAL CONSERVAR ALGUNS ELEMENTS.

A Vinaròs hi ha alguns edificis amb una sèrie d’elements aïllats, de vegades afegits i de vegades propis de la casa, que cal que es respectin i es conservin, mentre que la resta de l’edifici no presenta cap tipus d’interès i pot ser derruïda.
Dintre d’aquesta categoria trobem la casa del carrer de Sant Joan 24, amb una interessant finestra renaixentista que fou, sense cap mena de dubte, afegida a l’edifici; l’edifici a aquest mateix carrer al número 15 on es conserva una portada barroca. La presència de reixes amb un cert interès no és estranya en edificis de Vinaròs, com les del carrer de Sant Cristòfol 2, Sant Francesc 21 i 33, les portes de la casa Balada al carrer de Sant Francesc i Villa Valls a l’avinguda de Castelló. Aquestes reixes pertanyen al treball en ferro forjat o fos típic del modernisme. És per això que la seva qualitat artística és important, i a més representen la incorporació d’un element decoratiu i de construcció important en l’edificació del poble.
Altres edificis tenen els elements d’interès a l’interior, com els arcs de la casa del carrer de Sant Gregori, l’edifici Quijote, un edifici a la plaça Sant Antoni 17, el bar Los Arcos a l’avinguda de Colon 10.
Els elements que s’han de conservar s’integrarien, si fos possible, dins de la nova edificació, sempre que el nou disseny sigui l’adequat, o bé, s’ubicarien on l’ajuntament consideri oportú. Sempre es farà, però, perquè s’hi conservin.
Dintre d’aquesta categoria hi posaríem les capelles dels carrers, moltes de les quals són una interessant mostra de la producció ceràmica artística dels segles XVIII i XIX. És per això perquè s’han de conservar. S’hauria de conservar la placa abans del enderrocament de la casa on hi és i tornar a col·locar-la a la nova façana. En aquest llistat també entren les plaques commemoratives d’algun fet històric important o el record d’un personatge il·lustre. Les plaques commemoratives pertanyen a les que indiquen el naixement d’un vinarossenc il·lustre de la casa, l’homenatge o dedicació d’un carrer. Alguns exemples són: la placa al mestre Segura; la placa de la casa natal de Vicente García Julbe, obra de Agustí Roso; el revestiment de rajola de Joan M. Borràs Jarque, obra de F. Guallart; la dedicació del carrer d’Agustí Safon, obra d’Àngel Ferrant i la placa del beat Isidro Bover.

 

CONSERVACIÓ DE L’EDIFICI MITJANÇANT LA DOCUMENTACIÓ GRÀFICA.

Alguns edificis de la ciutat tenen unes característiques constructives molt interessants pel seu valor constructiu o etnològic, encara que pel seu tipus de construcció i qualitat no s’aconsella conservar-los. És el cas de les cases de la plaça de Sant Antoni 4, que incorporen per primera vegada un entresòl, que es troben dintre d’una façana amb un cert interès artístic de tipus racionalista. Hi ha edificis que segueixen un plantejament típic de distribució interior amb les golfes, ja sigui amb una obertura a l’exterior, com al carrer de Sant Joan 20, amb una finestra, o sense que es vegi des de l’exterior com al carrer Sant Cristòfol 53. El plantejament de l’escala que ocupa la part més endinsada del solar i crea una façana amb petites finestres a la part de l’escala és també una distribució típica. Els miradors de fusta són també uns elements que s’han de tenir en compte en la documentació.
Per últim, dins d’aquest apartat també caldria col·locar els voltants on es trobava el fortí del segle XVIII, ja que s’hauria de documentar el magatzem i fer les exaccions arqueològiques necessàries i comprovar l’existència de restes de la fortificació.
Ja hem dit que la qualitat constructiva de l’edifici no és el que fa imprescindible la conservació, però sí que és interessant que abans que desaparegui es faci una memòria gràfica (plantes, altures, seccions, fotografies, etc.) que ajudin a conèixer aquest tipus de construccions quan ja no hi siguin.

 

AJUDES I COMPENSACIONS PER ALS PROPIETARIS.

La protecció d’un bé immoble li pot portar al propietari, sense dubte, una sèrie de molèsties, inconvenients i fins i tot pèrdues econòmiques. És per això que l’administració l’ ha de recompensar d’una forma o d’una altra. A més el propietari es podria veure perjudicat en comparació a altres propietaris que han tingut edificis de igual o més mèrit que el seu i, per diferents raons, especialment per falta de sensibilitat per part de l’administració, han pogut fer-los desaparèixer del nostre patrimoni comú i traure’n profit.
És per aquestes raons que s’haurien d’establir a nivell local una sèrie de compensacions que permetin al propietari rescabalar-se dels problemes que puguin ocasionar el fet de tenir un edifici catalogat.
Nosaltres proposem, entre moltes de les que ja hi ha, les següents compensacions:

  • Exempció dels tributs dels permisos d’obres.
  • Disminució, d’acord amb el grau de protecció, de l’impost de béns immobles.
  • Exempció d’arbitris municipals.
  • Ajudes directes per a les obres destinades a la conservació de l’immoble. 
  • Expropiació a favor de l’ajuntament, sempre que el propietari ho consideri oportú, amb una compensació econòmica a preu de mercat i conforme a la pèrdua. 


FINALITAT DE LA PROPUESTA DEL CATÀLEG

Aquesta proposta de catàleg de zones i edificis que s’han de protegir només vol exposar les àrees naturals i urbanístiques, així com també aquells elements arquitectònics que segons la nostra opinió s’han de tenir en compte a l’hora d’actuar-hi d’una manera o una altra. És per això que, tal i com hem vist, s’han establert uns criteris de presentació i divisió de les categories i figures de protecció. L’única finalitat de tot això és presentar amb una metodologia mínima aquesta proposta de catàleg.
A partir del catàleg, ja sigui amb jornades de treball o amb una comissió on participin tots els sectors implicats en el tema, s’establiran les diferents categories de protecció que s’han de tenir en compte i els criteris i formes d’intervenció sobre els edificis i zones protegides amb la proposta del actual PGOU com a base, proposta que, com ja hem vist en moltes ocasions, mai ha tingut lloc, malgrat que porta vigent cinc anys i es proposava un any per al desenvolupament dels plans especials de protecció. Així doncs, la normativa es desenvoluparà de la forma que vulgui l’ajuntament, i serà aquest qui estableixi els criteris de intervenció i conservació en cadascuna de les categories de protecció o en cadascun dels edificis. D’aquesta manera aquesta normativa establirà el grau d’intervenció, per exemple el tipus de fusta, color, modificacions, compensacions, o com s’hi han de salvaguardar els elements aïllats proposats per protegir, si in situ o en un altre context, etc.
La aprovació, relativament nova, del Pla general fa que sigui difícil assumir les modificacions substancials que modifiquen el valor del sòl que el mercat ha establert en funció del Pla general. Malgrat que més d’una vegada s’ha fet, però, seria relativament viable impulsar modificacions puntuals que abordin no només quant si no com.
D’altra banda cal dir que el Pla general ja presenta un mínim de protecció artística i històrica, però pareix que no hi hagi voluntat en desenvolupar aquest apartat. Per això tots els progressos sobre aquest tema han estat, sense cap mena de dubte, insuficients, per no dir inexistents.
Així doncs, aquest treball és només un començament, un punt de partida, a partir del qual està tot per fer. Fets on l’ajuntament, i no pot ser d’altra manera, és la institució que ho ha de dur a terme. Potser en aquest treball de camp s’hagin fet alguns errors per excés o per defecte, però són els Serveis Tècnics Municipals qui ho han de solucionar, i el Consistori Local qui ho ha d’aprovar.

 

 

Para poder ver la Relación y Gráficos de los Edificios con protección Histórico-Artística, consulta esta misma página en Valencià.