Estadisticas web
Associació Cultural Amics de Vinaròs
Associació Cultural Amics de Vinaròs

campaña d'excavació 2017

POBLAT IBÈRIC DEL PUIG DE LA MISERICÒRDIA

L'anàlisi de Carboni 14 realitzat sobre un fragment de carbó en el laboratori Beta Analytic Limited, el qual es va localitzar en l'última campanya d'excavació del Puig de la Misericòrdia junt amb ceràmiques acanalades, confirma una datació de finals del segle X i inicis del segle IX a.C., la qual cosa permet assegurar la presència d'un assentament humà en este lloc tres-cents anys abans del que fins al moment es considerava. Desgraciadament pareix que les restes d'este assentament pertanyent a un moment cultural de Bonce Final, es troben molt destruït per la gran construcció que es va fer en el segle VII a.C.

RESUM DE LA CAMPANYA:

 

Finalitzada la campanya d'excavació en el Puig de la Misericòrdia realitzada dins del conveni establit entre la Diputació i l'Ajuntament, podem considerar que s'han aconseguit els objectius que s'havien proposta a l'inici de la campanya.

 

S'ha excavat la zona nord-oest de la fortificació, traient a la llum la part superior de la muralla i dos espais adjunts a ella. L'espai 16000 correspon presumiblement a una zona de magatzematge i elaboració de menjar tal com indica l'estretor de l'àmbit i el tipus d'atuells localitzades, així com el forn, del qual s'ha excavat més de la mitat d'ell, ja que la resta es troba en un altre espai veí.

Cal indicar que del forn s'han arreplegat mostres per a la realització de datacions paleomagnéticas, datacions que es realitzen per l'equip de la facultat de física de la Universitat Complutense de Madrid dirigit per la catedràtica de física de la terra Sra. María Luisa Osete.

Així, doncs, el Puig de la Misericòrdia se suma als escassos jaciments de la península Ibèrica en què s'ha realitzat este tipus de tècnica de datació.

 

Entre els atuells localitzades destaquen tres peces que pràcticament es troben completes, i que seran restaurades durant els pròxims mesos, i esperem es puguen presentar en la pròxima primavera. Encara que ha sigut un xicotet fragment destaquem la identificació d'un tros de ceràmica fenícia de vernís roig, un tipus d'atuell que encara que és habitual en les factories fenícies del sud peninsular, no se sol trobar a latituds que superen el sud-est. També és d'interés la part inferior d'un atuell dins de la qual es localitze una petxina marina.

 

Una novetat de la campanya ha sigut la identificació de les restes d'un moment anterior a l'edifici fortificat, moment que correspon segons les ceràmiques localitzades, acanalades, al Bronze Final, i que esperem poder tindre els resultats de les datacions de C14 a finals del mes d'agost, ja que es van arreplegar restes de carbó junt amb estos atuells acanalades, que corroboraran la datació relativa de les peces.

Així, doncs, este nivell que es localitza per damunt de la roca natural i que es troba molt destruït per la construcció de l'edifici, seria la primera ocupació de la cima del tossal, ocupació que situaria a l'assentament en un moment del segle IX-VIII a.C., quan fins esta campanya es considerava una datació inicial de la segona mitat del segle VII a.C.

 

Quant als nivells del segle VI a.C. destaquem la troballa d'un depòsit de caràcter ritual consistent en un quart de vedella, depòsit que estaria relacionat amb una de les reformes que es van fer al llarg d'esta sexta centúria. També possiblement de caràcter ritual siga el depòsit de dos peces de pedra polida localitzades en un forat d'una de les parets.

 

S'ha realitzat també un tast en la vessant oest, pròxima a qui es va fer l'any passat, la qual ha proporcionat ceràmica indígena a mà, així com alguns fragment de ceràmica fenícia, per la qual cosa podria correspondre a un moment cultural del Ferro Antic.

 

Durant els treballs s'han arreplegats sediments per a treballar en el laboratori i poder identificar restes de vegetals, i així conéixer els cultius que havien i la vegetació silvestre. També s'han arreplegat les restes de fauna, que una vegada analitzats indicaran que espècies d'animals, ja siguen domèstiques o salvatges, es trobaven en l'entorn de l'assentament.

 

Quant a les construccions cal indicar que la conservació és molt bona, ja que s'han localitzat estructures que superen els dos metres d'altura, fet estrany en els jaciments de l'època, això permetrà una posada en valor de gran interés i que el jaciment s'oferisca com un gran monument de l'Antiguitat.

 

De moment l'interés tant dels vinarocenses com de gent vinguda de fora ha quedat patent en la gran afluència de visitants que han passat durant els dies que s'han realitzat les excavacions, visitants que han trobat en els panells instal·lats i en la pàgina web (castellonarqueológico.es) un gran suport informatiu.

 

Cal destacar que el Puig de la Misericòrdia es troba dins de la ruta cultura dels fenicis que promou el Consell d'Europa. Per tant la campanya permet conéixer una evolució de l'assentament que s'iniciaria durant el Bronze Final (segles IX-VIII a.C.) segurament amb algun tipus d'hàbitat de cabanyes, continuaria amb la construcció fortificada del segle VII a.C., pertanyent a l'Hierro Antic.  La fortificació seria molt reformada durant el segle VI a.C. en un moment de l'Ibèric antic.

 

En l'excavació han participat estudiants provinents tant de Vinaròs i Benicarló com d'altres poblacions, tots ells alumnes de les universitats de Castelló, València i Barcelona.

 

ARTURO OLIVER FOIX.

 

Els treballs en el jaciment del Puig de la Misericòrdia han aconseguit una potència estratigràfica que aconseguix els 2,50 m., conservant-se estructures arquitectòniques d'esta altura, la qual cosa indica el grau de conservació d'este gran edifici que es va iniciar en el segle VII a.C.

 

El més destacat de l'excavació d'estos dies ha sigut la identificació sobre la roca natural d'unes xicotetes restes que pertanyen segurament a un moment anterior a la construcció de la fortificació.

 

Per a corroborar la cronologia s'han arreplegat restes de carbó que seran objecte d'una analítica de carboni 14 que permetrà conéixer amb exactitud la data de les restes arreplegats, els quals consistixen en fragments d'atuells denominades acanalades a causa del tipus de decoració que tenen.

 

També s'ha iniciat un tast en la vessant oest per a comprovar novament l'extensió de l'assentament per esta part del tossal.

 

ARTURO OLIVER FOIX

 

 

La campanya d'excavació que es va iniciar el passat tres de juliol en el Puig de la Misericòrdia amb la participació d'alumnes de diferents universitats espanyoles, té com va objectivar l'excavació del llenç nord-est de la fortificació, així com dos espais que es troben adossats. En ambdós s'ha procedit a l'extracció dels nivells d'afonament i de les restes del mur del mirador de la creu.

 

Després d'estos nivells s'han localitzat en les dos estades els correu dents paviments, un d'ells realitzat amb otero de calç l'altre amb terra batuda que pareix va patir els efectes del foc, el qual també s'observa en les pedres que formen les parets. Tant els nivells exhumats com els paviments corresponen a la fase d'ocupació del segle VI a.C, per la qual cosa van acompanyats de ceràmiques ibèriques, tant al torn com a mà, les primeres amb la seua característica decoració pintada. 

 

Possiblement amb l'avanç dels treballs per davall d'estos nivells ibèrics es localitzaran els corresponents al segle VII a.C, moment fundacional de l'edifici.

 

Cal destacar entre les troballes, a part de la ceràmica i objectes de ferro i bronze, com és el cas d'un fragment de polsera, la identificació d'un depòsit ritual consistent en part d'un vedell menor d'un any, segurament un ritual relacionat amb algun tipus de construcció que es faria en edifici. També s'han localitzat trossos de carbó que permetran conéixer les espècies d'arbres que havien en l'entorn, també s'han trobat diverses bellotes.

 

ARTURO OLIVER FOIX