Estadisticas web
Associació Cultural Amics de Vinaròs
Associació Cultural Amics de Vinaròs

CAMPANYA D'EXCAVACIÓ 2018

RESUMEN.-

 

Entre el 2 i el 21 de juliol s'ha desenrotllat la sexta campanya d'excavacions en el jaciment arqueològic del Puig de la Misericòrdia de Vinaròs. Excavacions que entren dins del programa del Servici d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, i que compten amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Vinaròs.

En la campanya d'enguany han participat alumnes i voluntaris provinents de la Universitat de València, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Castelló, així com dels instituts d'ensenyança secundària de la localitat, a més dels peons.

Durant els vint dies que han durat els treballs s'han excavat tres recintes, i s'han preparat altres per a pròximes campanyes. Cal destacar l'excavació del recinte 15 d'on s'ha tret una abundant informació degut a la gran quantitat de material recuperat. Això ha sigut degut al fet que este recinte va patir un fort incendi, la qual cosa va ocasionar que es quedaren en el seu lloc tots els materials que es trobaven en el recinte en el moment de l'incendi, materials que han sigut recuperats 2600 anys després. Així podem destacar les abundants atuells a mà, moltes d'elles completes, també ceràmiques al torn provinents del comerç fenici. Han sigut abundants també els materials de bronze i de ferro, i també el cas dels elements orgànics, com a son els grans de cereals i carbones provinents de las fustes de la construcció, la qual cosa permetrà conéixer que espècies es cultivaven i els arbres que hi havia en l'entorn d'este asentament.

Però si ha sigut important la troballa dels elements mobles, més encara ho ha sigut el dels elements arquitectònics, com és el cas dels lluïts i paviments i bancs de treball i escudellers, que encara es troben en el seu lloc d'origen. També restes d'atovons i de paviments de la planta superior i de la sostrada. La troballa d'una llar i un forn molt ben conservat han sigut altres de les sorpreses que ha aportat l'excavació, tot això juntament amb la perfecta conservació de l'edifici amb unes parets que aconseguixen els 2,50 m. d'altura, i que en alguns casos com hem comentat es troben lluïdes, permetrà fer un estudi detallat del recinte. Es tracta d'un recinte de 20 metres quadrats que presentava un entresolat en la seua part nord-oest i que va servir per a emmagatzemar gra i segurament per a la realització de treballs que encara es troben per determinar.

Este recinte té una cronologia que es pot situar provisionalment entre la segona mitat del segle VII a.C. i l'inici del segle VI a.C., és a dir un moment cultural de l'Edat de l'Ferro Antic. En un altre recinte s'ha excavat un recinte a què s'accedia amb dos escalons, i que tenia un estret corredor que donava accés a un altre recinte que va ser excavat en campanyes anteriors. El recinte presentava un banc corregut de maçoneria junt amb la seua paret nord-oest. Per davall del nivell d'esta construcció, que es pot situar durant la segona mitat del segle VI a.C., s'han trobat nivells, un d'ells amb una llar, que es poden datar en el segle VII a.C.

El tercer recinte excavat presentava una gran llar del segle VI a.C., però també per davall d'ell s'han localitzat nivells d'ocupació del segle anterior. Ambdós recintes han sigut datats per les ceràmiques ibèriques al torn, les primeres ceràmiques locals realitzades amb esta tècnica terrissera, amb unes produccions que caracteritzaran els atuells ibèrics al llarg de 500 anys.

En els recintes excavats per a preparar-los de cara a pròximes campanyes s'han identificat també interessants elements constructius, com és el cas d'escales, i també rituals com és el cas del depòsit de llosa restes de diversos xiquets de bolquers.

A partir d'ara, i al llarg dels pròxims mesos es procedirà a la neteja, restauració i estudi dels diversos materials localitzats en els treballs de camp, i a l'estudi de totes les dades obtinguts, dades que han sigut abundants en quantitat i qualitat. Això permetrà conéixer més encara el singular assentament protohistòric del Puig de la Misericòrdia de Vinaròs, jaciment que tant com avancen les diferents campanyes d'excavació confirma i supera les expectatives que s'havien posat en ell, sent especialment destacable la bona conservació de les estructures arquitectòniques i dels materials, la qual cosa unit a les seues característiques funcionals d'una residència fortificada de l'elit social, fan d'ell uns dels jaciments arqueològics de major interés de l'etapa preibèrica i ibèrica.

 

ARTURO OLIVER FOIX

Durant el mes de juliol s’està duent a la campanya d’excavació al Puig de la Misericòrdia. Els treballs s’han centrat en quatre recintes, però el més interessant correspon al que es va començar a excavar a la campanya del 2016, i tal com s’esperava els treballs al recinte 15000 està aportant un conjunto molt interessant de material.

El recinte, una gran habitació que tenia un altell, va ser destruïda de forma violenta i per tant s’ha conservat tot el material al seu lloc, tal i com el tenien el dia que es va incendiar fa més de 2500 anys.

 

Els treballs d’excavació han tret a la llum un gran conjunt de vasos ceràmics fets a mà així com alguns fenicis fets a torn.  Alguns dels vasos, els de dimensions menudes s’han conservat complets. No han tengut tanta sort els grans vasos contenidors, sobre el que va caure tot el paviment de la planta superior, per tant van quedar molt destruïts.

 

Però altra banda hi ha abundant material metàl·lic, tant de bronze com de ferro, destaquem un ganivet de ferro i un brotxe de bronze. També s’està documentant abundant grans de cereals, així com carbons procedents de la combustió de l’estructura arquitectònica de fusta, com són les bigues del sostre, el que permetrà conèixer les diferents especies vegetals de l’entorn del jaciment.

 

En quant a l’arquitectura i degut a la bona conservació de l’edifici es pot vore molt bé com estava construït el recinte, així com el diferents materials emprats, i el tipus d'acabament.

 

El conjunt es pot datar durant la primera mitat del segle VI a.C., un moment que correspon culturalment al Ferro Antic, i que és la base de la Cultura Ibèrica.

 

En resum la campanya està sent excepcional en quant a resultats tant d’elements mobles com immobles.

Una vegada més el jaciment vinarossencs ens sorprèn.