Estadisticas web
Associació Cultural Amics de Vinaròs
Associació Cultural Amics de Vinaròs

HISTÒRIA FINS HUI

 

COM ERA i QUE ES VA TROBAR.


En el jaciment s’han trobat ceràmiques fetes a mà i altres importades, procedents de factories fenícies i gregues. Altres ocupacions del poblat van construir un sistema complexe de murs en el segle VI abans de Crist i aixecar una nova població en el segle II i I de la nostra era amb un carrer central al qual s’accedeix per una porta protegida per una torre. Aquest poblat està ubicat al cim precís d’un lloc privilegiat, amb un panorama deliciòs, des d’on es divisa el nostre ampli pla i des de el lloc del qual a començaments de segle es va escollir per fer un ampli mirador des d’on es poden vore molt fàcilment les poblacions veïnes d’Alcanar, S. Carles de la Ràpita, Les Cases, Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Càlig, Cervera, Rossell, etc.

 

 

No és estrany que els nostres avantpassats escolliren aquest mirador per ser dels més alts i estar segurament prou ben surtit de l'aigua necessària que recollirien de la que transportava el pròxim riu Cervol, en el punt conegut com els "Estretets" quina tollada es manté durant mesos molt neta i durant molt de temps.

 

 

LOCALITZACIO I PRIMERES ESCAVACIONS INFORMALS

 

Va ser excavat en els primers temps per membres de l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs”.

 Es a partir de 1976, que es crea l'Associació Cultural Amics de Vinaròs quan comença la seua excavació d’una manera poc metódica al principi, encara que ja es tenien notícies de la seua existència per troballes dutes a terme a començaments de segle, de sepultures, urnes funeràries, ceràmica abundant, etc. Nicolau Primitiu, en 1961, ja havia fet descobriments més que suficients per poder assegurar que en els nostres pujos (Vinaròs i Benicarló) ja hi havien indicis clars de poblaments íbers.

Fou descobert per Francesc Gusi Jener i Arturo Oliver Foix en 1976.  En 1998 s’estava promocionant un turisme arqueològic per donar a conèixer aquestes restes primitives de les poblacions costaneres, del Puig de la Nau de Benicarló, del Perengil i Puig de la Misericòrdia de Vinaròs, el de “La   Moleta del Remei” d’Alcanar.

 


EXCAVACIO CIENTIFICA. 1983

 

Es el SIAP (Servei d’Investigacions Arqueológiques i Prehistòriques) de la Diputació que, a través de l'arqueòleg vinarossenc Artur Oliver Foix, inicia unes sèrie de campanyes d’estiu, i amb uns grups d’estudiants universitaris d’Història i Geografia exhumen parets, ceràmica, utensilis, etc.

 

 En la campanya de 1983 es va traure a la llum els llenços de muralla que donaven la categoria al nostre poblat, situant-lo entre els millors del seu gènere i la troballa d’una figura antropomorfa d’argila va ser el premi a uns esforços llargs i constants, sent la peça més significativa de totes les que s'han descobert, ja que fins llavors el que es trobava amb més abundància consistiaen fragments de ceràmica de diversos tipus, des de la més primitiva fabricada encara a mà, més basta i de més grossor, amb certs adornaments senzills de cordons fets amb el mètode de pessigar l'argila, incissions, etc. pròpia dels segles VII i VI a.C., on a mitans d’aquest últim segle, per la incorporació del torn ja es fa una ceràmica més fina, adornada amb decoracions senzilles amb temes més bé geomètrics, fetes amb òxid de ferro, com són els cercles, semi-cercles, bandes, filetejats, vegetals, etc.

Els fragments corresponen a material molt divers com plats, urnes d’orelleta, canters, amfores, etc.

També cal destacar la presència de fragments de ceràmica grega, segurament procedent de la seua colònia d’Empúries i ámfores com les trobades en els fons marins nostres, d’influència fenícia. Les troballes fetes en les diverses campanyes d’estiu es tenen guardades en el museu de la Diputació.

 El poblat del Puig de la Misericòrdia és un més dels molts que es troben per la nostra comarca natural, mirant a la costa, com són els de La Moleta del Remei en Alcanar, castell d Ulldecona, La Parreta, Puig de la Nao de Benicarló, etc.i la seua importància radicava en la proximitat al riu Ebre, gran via fluvial de penetraciò cap a l'interior de la Península. La cronologia que dels dos poblats superposats dóna l'arqueòleg vinarossenc Arturo Oliver Foix, que és qui ha dut a terme les prospeccions arqueològiques, és des del segle VII i VI a. C. al poblat més antic i al superposat a aquell, del segle II a.C.

Referent al primer, la seua construcció amurallada el fa exemplar excepcional, dels més interessants del Llevant espanyol per als estudiosos.

 Respecte del segón s'han trobat ja peces de ceràmica senceres i diversos instruments de ferro, etc. havent-se recollit llavors de raïm, gramínies i polen per ser estudiats en laboratoris i poder coneixer l'entorn natural d’aquella època.

Els grossos murs del primer poblat amb habitatges quadrats el fan com una acrópolis defensiva i en els murs i sols queden les senyals del foc que feien, forns, rajoles fetes amb adobs, fragments de parets lluïdes, restes dels seus menjars més comuns, com blat, panís, raïm, polen; ossos dels animals més abundants com porcs senglars, cabra, conill, cèrvol; de la mar hi ha ostres, musclos, petxines, sépies, etc. etc.

 La proximitat dels poblats veins de la Moleta del Remei i del Puig de la Nao, cadascún d’ells amb les seues peculiaritats diferents, ajuden a imaginar a través dels seus estudis el medi en que es movien els nostres avantpassats, intuint-se les formes de les vivendes, alimentació, règim de vida, relacions comercials amb altres cultures autòctones i estrangeres.

 Per diversos tipus d’àmfores trobades es pot ben bé assegurar que els nostres pobladors tenien relacions comercials amb les colònies fenícies del sud d’Espanya, així com les peces de cerámica grega (Kilyx) del Puig de Benicarló, ja demostren un nivell de riquesa i cultural elevat per a la seua època.

El poblament té el seu final quan comença a tenir contacte amb la civilització romana.

El fet de que no s'hagen trobat monedes de cap classe confirma la seua antiguitat, ja que els íbers en van encunyar moltíssimes en bronze i plata.

 El estar situat el poblament en un lloc tan apreciat pels vinarossencs, qual és el del esplèndit mirador de la creu de l'ermita, aixeca certes discrepàncies al moment de fer la seua estima i conservació, posant-se en diferents bandes els qui proposen que es cobreixca altra vegada amb la terra que ha sigut extreta, després d’haver-ne fet tots els estudis necessaris i dels que estimarien més una adequació de les instal.lacions per poder-lo visitar el públic en general.

Tenim que la població veïna d’Alcanar ha vist els seus esforços vers el seu poblat recompensats, ja que ha estat declarat Monument Històric Nacional en el Real Decret 232/79 de l’11 de gener de 1979 i la publicació d’un excel.lent llibre en 1988, per part de la Diputació de Tarragona.

 

EL TOPONIM IBER BIN/ARES


En 1990, el professor alacantí Joan Lluis Román del Cerro, estudiant el "Plom I" de la Serreta d’Alcoi, va descobrir en ell el nom de quaranta un poblats, que es corresponen encara a l'actualitat amb noms de pobles del seu voltant. En el seu llibre parla també dels noms de Vinaròs i Benicarló, atribuint-los un topònim de procedència ibèrica, ja que, segons ell, Vinaròs pot procedir de BIN / ARES, que vol significar el tancat de la muntanyeta, perls nombrosos fragments de pedres que ell va vore visitant-lo i opina que es déu a que el tancat servia per replegar els ramats durant la nit i que segurament pasturarien pel pla. Si tenim en compte que allí tocant es troba la partida del nostre terme, coneguda com "La Closa", topònim antiquíssim, comprovarem que no va desemcaminada la idea. Pel altra part, el topònim de Benicarló el fa procedir dels morfemes BIN/ KAR/ LAU, que ell també interpreta com la muntanyeta rocosa que domina el pla. La muntanyeta rocosa es referix també a "La Pedrera" de Benicarló, on també es troba allí el seu poblament íber.