Estadisticas web
Associació Cultural Amics de Vinaròs
Associació Cultural Amics de Vinaròs

memòria de resultats

2015

Tal com es va proposar en el projecte inicial de campanya els treballs es van centrar en la zona oest del jaciment com a continuació de les dos campanyes anteriors, es va centrar per tant en el sistema defensiu de l'assentament.

Després de la identificació en campanyes anteriors d'una línia de lloses clavades a manera de camp frisio s'ha procedit a excavar-la en la seua totalitat comprovant estratigràficament que esta línia es troba assentada en el mateix estrat de fonamentació que la línia de muralla. Per davant d'ella s'havia localitzat una possible trapa excavat en la roca, que després de la realització de dos tastos transversals a ell s'ha pogut comprovar que és una extracció de pedres d'escassa profunditat, extracció que va crear un espai afonat però que no podem considerar-ho trapa, o almenys no arribe a completar-se. Les extraccions de pedra que es localitzen davant de les muralles solen acabar fent les funcions de trapa de la fortificació. 

Esta fondalada s'ompliria posteriorment amb pedres, possiblement en la fase del segle II a.C. També es va procedir a identificar el final del mur perpendicular a la muralla i que s'identifique en la campanya anterior, final que es troba davall del vial de visita. Després de l'eliminació de l'escala que donava accés al mirador es va procedir a l'excavació identificant-se un bastió massissat amb terra, bastió que defén la part més accessible de l'assentament formant el cantó nord-oest d'esta fortificació. El bastió està construït amb el mateix sistema que la resta de les parets de la fortificació, maçoneria i diferents línies de parets adossades i entrecreuades, creant tot un cos constructiu. L'excavació ha tret a la llum la part oest de la fortificació del segle VI a.C. Una complexa construcció formada per l'amalgama de murs entrellaçats i bastions massissos, ja siga amb la pròpia pedra o amb terra.

Podem considerar que el desenrotllament de la construcció de la fortificació va seguir el següent procés. Sobre la roca natural que presenta una extracció de pedra es construïx la fortificació consistent en els murs comentats i una línia de pedres clavades, tot això fonamentat sobre un estrat d'argiles i calç endurida, el mateix que farcida la torre/bastió del cantó nord-oest. Una vegada amortitzada la fortificació i després de 300 anys es tapa amb pedres la trapa que va deixar l'extracció de pedres, és el moment que es construïx l'edificació que es va excavar en 1991 i que es trobava en el mirador. D'altra banda en esta campanya s'han identificat una sèrie de construccions en superfície que resulten difícils de datar, podrien correspondre a l'última fase de l'ocupació ibèrica, però no cal descartes que siguen construccions molt posteriors.

Així, doncs ens trobem amb la fatxada que veuria la persona que s'acostava a la fortificació, una fatxada en què destacaria un gran bastió/torre en el seu cantó, però també una línia de pedres clavades que defenen la part més vulnerable de l'edifici. Havent excavat tot el perímetre de la fortificació i no localitzar-se cap tipus d'accés caldria pensar que este es realitzaria a través de rampes que inclús podrien ser desmuntables en cas d'acaçament. La fortificació que podem datar dins de la segona mitat del segle VI a.C. està realitzada per una complexa tècnica constructiva que en alguns aspectes té els seus orígens en l'orient mediterrani, és el cas de la construccions en paral·lel, o les construccions tipus casamates, com es veu clar en el bastió/torre identificat en la present campanya. Una tècnica constructiva que segurament arriba a la Península a través dels fenicis i que des del sud arriba a esta zona de la desembocadura del riu Ebre.

No obstant cal assenyalar que no existix res a puga indicar que l'assentament està realitzat per persones estrangeres, indubtablement estem davant d'una tècnica de construcció que té el seu origen fora del territori ibèric, però que ha sigut assimilat perfectament pels constructors ibèrics i l'aristocràcia guerrera que està conformant-se com el nou poder. Amb la campanya d'enguany es pot donar per conclosa l'excavació de la zona exterior de la fortificació, per la qual cosa es plantejarà per als pròxims anys l'excavació de la zona interior, tenint en compte a més que s'ha retirat el mirador que existia en la part superior del jaciment el que ja permet el plantejament del projecte.

 

 

CLICAR SOBRE LA IMATGE PER A VEURE EL

VÍDEO GLOBAL DE LA CAMPANYA

2014

La campanya d'excavació finalitza amb els objectius inicials completament aconseguits.

 

S'ha excavat el xicotet baluard que es va identificar l'any passat, el qual és de semblants característiques a l'existent en la part este. S'ha localitzat una estructura nova adossada a este baluard, la qual és una paret de mesures considerables i que s'ix de la zona fitada actualment com a perímetre del jaciment.

D'altra banda s'ha identificat també el farcit de la possible trapa que es buscava, el qual està molt tancat en la part de les escales del mirador.

 

Però és potser la identificació d'una nova estructura defensiva consistent en pedres clavades en la zona de la pròpia trapa i enfront de la muralla la troballa més sorprenent, ja que es tracta d'un sistema que en la Cultura Ibèrica tan sols es coneixien dos jaciments amb este tipus de construcció, la fortificació dels Vilars d'Arbeca (Lleida) i el Pujol d'Alacalá en Azaila (Terol) , als que ara hem d'afegir el jaciment de Vinaròs. També s'ha identificat un espai on es van preparar els materials per a la construcció de la fortificació.

 

Els resultats d'enguany aprofundixen més en la monumentalitat de l'edifici del segle VI a.C. que conforma el gros del jaciment, i que no dubtem serà de gran vistositat degut a la seua conservació una vegada el jaciment este completament excavat per la seua banda exterior i aïllat d'altres elements que se li superposen.

 

D'altra banda el material com era d'esperar a causa de la zona externa on s'excavava no és de gran interés ja que encara que s'han localitzat un gran nombre de fragments ceràmics, estos són de dimensió reduïda i pertanyen a totes les èpoques en què l'assentament va ser ocupat.

2013

La campanya d’excavació arqueològica que s’ha dut a terme la primera quinzena del mes de juliol amb la participació d’estudiants de València, Cantabria, León, Albacete, Madrid i Vinaròs  ha assolit els objectius que s’havien plantejat inicialment.

L’excavació és va situar en dos zones concretes, una al costat de les escales d’accés al mirador de la creu amb la finalitat de vore la cimentació de la fortificació del segle VI a.C. L’altra és centrà junt a l’excavació que es faigué al 1987 a la part sud del jaciment, amb l’objectiu de identificar els nivells anteriors a la construcció de la fortificació esmentada.

 

En la primera zona a banda de poder identificar el nivell de preparació sobre el que s’assenta la construcció s’ha pogut identificar unes lloses clavades al terra  que es troben a l’inici  de la fortificació formant part del sistema defensiu. Per altra banda es va trobar un farcit de pedres que reompli una fondalada de la roca natural, el que podria denunciar la presència d’un vall davant del mur de la fortificació, al menys a la zona de més fàcil accés, ja que a la resta del perímetre de la fortificació no s’ha trobat este nivell de farciment.

 

La cala de la part sud ha donat el desenvolupament de l’assentament en els dos primer segles de la seua existència. Sobre unes marges toves hi ha un nivell estèril natural de terra, sobre el que es situa un altre nivell corresponent a l’ocupació del lloc al segle VII a.C. El nivell estava format per pedres i terres de color groguenc on es trobà restes de foguers amb abundant carbó que permetrà després de les anàlisis corresponents  identificar el tipus de combustible vegetal utilitzada per fer el foc, a la vegada que ens indicarà algunes de les espècies vegetals que hi havia a l’entorn de l’assentament.

 

En quant al material ceràmic el nivell del segle VI a.C. ofereix vasos fets a mà que denuncien un moment cultural del Ferro antic. Estos vasos són els autòctons, els que feien la gent que allí vivia. Junt a ells els primers vasos fets a torn provinents del comerç fenici. Encara que són fragments podem relacionar-los amb les àmfores que es produïen a les factories fenícies de l’actual costa de Malaga. Àmfores que transportaven els productes de luxe que oferien als seus banquets els caps, és el cas de vi o saladures.

Este nivell del segle VII a.C. a mitjans de la centúria següent és alterat per construir la fortificació, concretament una plataforma sobre la que es construirà una singular residència. Els nivells corresponents a este moment han donat ceràmiques ibèriques a torn, ceràmiques a mà, fragments de ceràmica fenícia del mateix tipus que l’etapa anterior, un fragment d’una copa etrusca i dos puntes de fletxa de bronze.

 

Al nivell superficial de la cala s’han identificat alguns fragments de ceràmica ibèrica del segle II a.C., corresponents a l’última etapa d’ocupació del lloc. Un moment del que en esta ocasió no s’han trobat cap tipus d’estructura arquitectònica. L’etapa de l’Ibèric final es va excavar pràcticament en la seua totalitat l’any 1991.

 

El darrer dia de l’excavació es va trobar a la cantonada sud-oest unes parets que podrien assenyalar una possible torre, la qual variaria la forma que es considerava tenia la construcció del segle VI a.C. en esta part de la fortificació.

De moment la seua excavació està prevista per properes campanyes. 

1983 - 1991